Lluc 12:1-7 BCI
1 Mentrestant, la gent s’havia aglomerat a milers, fins al punt que es trepitjaven els uns als altres. Jesús començà a dir primer als seus deixebles:
—Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia. 2 No hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. 3 Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d’orella en la cambra més retirada, ho pregonaran des dels terrats.
4 »A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més. 5 Jo us faré veure qui heu de témer: temeu aquell qui, després de prendre la vida, té poder de tirar a l’infern. Us ho asseguro: a aquest sí que l’heu de témer. 6 ¿No es venen cinc ocells per dues monedes? Doncs bé, Déu no n’oblida ni un de sol. 7 Més encara, fins i tot els cabells us té comptats. No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Lluc 12:1-7 BCI
Inspiració - 2026-10-16 Pregària diària
El llevat és una substància fina, que desapareix en la massa i la fa créixer fins a formar els bons pans cruixents. Però el mal llevat pot convertir-se en un verí.
Jesús ens parla del llevat dels fariseus. És el llevat que s’amaga en la doble intenció de semblar el que no ets i amagar el que ets de veritat. Així et converteixes en una mentida ambulant que aparenta el que no és.
No tinguem por de manifestar-nos tal com som, de treure’ns les màscares que ens deformen en el carnaval del món. És ell el qui té comptats cada un dels nostres cabells. Als seus ulls, nosaltres valem més que tots els ocells plegats, i ens estima tal com som en veritat.
Ramon Ribas sj