Joan 2:13-22 BCI

13Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem. 14En el recinte del temple va trobar els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes asseguts als seus llocs. 15Llavors es va fer un fuet de cordes i els expulsà tots fora del temple, tant els moltons com els vedells. Va tirar per terra les monedes dels canvistes i els va abocar les taules. 16I digué als venedors de coloms:
—Traieu això d’aquí! No convertiu en mercat la casa del meu Pare! 17Els seus deixebles recordaren allò que diu l’Escriptura: El zel del teu temple em consumeix. 18Llavors els jueus el van interrogar:
—Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així? 19Jesús els contestà:
—Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré. 20Els jueus replicaren:
—Aquest santuari ha estat construït en quaranta-sis anys, i tu el vols aixecar en tres dies? 21Però ell es referia al santuari del seu cos. 22Per això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.


Reflexió on Joan 2:13-22 BCI

Inspiració - 2026-11-09 Pregària diària

En aquest evangeli se’ns descriu dos tipus de temples: el dels jueus, on el seu déu està tancat, només accessible a uns pocs i que estableix transaccions materials per a honorar-lo; i Jesús, temple de Déu, que l’habita i que ell transparenta, obert al món per donar-se en amor.

En aquest santuari Déu s’ofereix gratuïtament a tots els éssers humans que, en rebre’l, anhelen unir-se a ell en plenitud.

En la donació de la creu, en el màxim abaixament del Pare i del Fill, Jesús ressuscita i torna de nou a ser U amb el Pare, que el va engendrar i, així mateix, ressuscita en cada un de nosaltres. Com els primers apòstols, cal que en siguem testimonis.

Som temple sagrat en el qual no té cabuda l’avarícia, el desig de posseir com més millor, l’esclavatge, el tràfic d’immigrants que enriqueix les màfies i els redueix a mercaderia, l’opressió dels més dèbils, el MAL.

Aquesta comercialització del temple de Déu és el que indigna Jesús i el porta a agafar el fuet. L’anunci que els fa és la seva resurrecció i la nostra, santuaris sagrats. Demanem que la relació amb els altres sigui de reverència.

Mercè Almirall