Divendres de la tercera setmana de Quaresma

Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 9:1-6

Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties. I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts. Els digué:
—No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits. Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. I si no us acullen, sortiu d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells.
Ells se’n van anar i passaven pels pobles anunciant la bona nova i curant pertot arreu.

Reflexió

Jesús envia els Dotze a la seva missió amb la instrucció de no portar res per al seu viatge: ni bastó, ni bossa, ni pa, ni diners, ni túnica addicional. Aquesta directiva posa l’accent en una vida de senzillesa i dependència total de la providència de Déu i de l’hospitalitat dels altres. Adoptar aquesta senzillesa ens anima a centrar-nos en l’essencial de la nostra fe i en la confiança en la provisió de Déu, alliberant-nos de les distraccions de les preocupacions materials i permetent-nos ser més eficaços en la nostra missió de difondre l’evangeli.

Els deixebles estan cridats no tan sols a predicar la Bona Nova, sinó també a guarir els malalts i a expulsar les forces del mal. La seva missió implica tant paraules com fets, reflectint la naturalesa holística del Regne de Déu. Aquest enfocament dual ens inspira a viure la nostra fe tant a través de la proclamació com de l’acció compassiva. En abordar les necessitats físiques, emocionals i espirituals dels que ens envolten, encarnem el poder transformador de l’evangeli i fem del Regne de Déu una realitat tangible en el nostre món.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

Fem la nostra part i Déu farà el que vulgui. Aquesta és la causa de Déu, i tot acabarà bé. La meva esperança està en ell; no t’angoixis.

– Santa Teresa d’Àvila

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.