Dilluns de la cinquena setmana de Quaresma

Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 11:5-13

I els digué encara:
—Si algú de vosaltres té un amic i el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a oferir-li”, segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.” Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita.
»I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp? I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.

Reflexió

La paràbola de l’amic insistent destaca la importància de la perseverança en l’oració. En il·lustrar com fins i tot un veí inoportú respondrà amb insistència, Jesús ens anima a ser ferms i persistents en la nostra pregària a Déu. Això ens ensenya que la nostra persistència no pretén pas desgastar Déu, sinó aprofundir la nostra relació amb ell i demostrar la nostra confiança en el seu moment i la seva saviesa. Les nostres oracions contínues reflecteixen la nostra fe indestructible i la nostra confiança en la bondat de Déu.

Jesús subratlla que si els pares terrenals, malgrat els seus defectes, saben donar bons regals als seus fills, molt més el Pare celestial donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanin. Aquesta garantia profunda ens convida a buscar seriosament l’Esperit Sant en la nostra vida. En demanar l’Esperit, busquem la guia, la força i la presència de Déu per a fer correspondre la nostra vida amb la seva voluntat. L’Esperit Sant ens dona la força de viure la nostra fe d’una manera autèntica i valenta, transformant el nostre cor i les nostres accions per reflectir l’amor i la gràcia de Déu.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

La resistència a la foscor és la preparació per a una gran llum.

– Sant Joan de la Creu

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.