Dijous després de Cendra

Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 1:39-45

Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. Llavors va exclamar amb totes les forces:
—Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.

Reflexió

La trobada entre Maria i Isabel és plena d’alegria profunda i de reconeixement espiritual. Elisabet, plena de l’Esperit Sant, reconeix immediatament la importància del fill de Maria, anomenant-la «la mare del meu Senyor». Aquest moment de reconeixement mutu i celebració ens anima a reconèixer l’obra de Déu en els altres i a alegrar-nos-en. En celebrar els regals espirituals dels altres, enfortim la nostra comunitat de fe i experimentem l’alegria de la fe compartida i el propòsit diví.

La narració posa l’accent en la presència activa de l’Esperit Sant quan Joan Baptista salta al ventre d’Isabel davant la salutació de Maria. Aquesta poderosa reacció significa el paper de l’Esperit a l’hora de revelar les veritats divines i de despertar el cor de tots. Reflexionant sobre això, som inspirats a restar oberts als moviments de l’Esperit Sant en la nostra pròpia vida. Abraçar el guiatge de l’Esperit pot conduir a coneixements més profunds, experiències transformadores i una major consciència de la presència i l’acció de Déu en el món que ens envolta.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

Crec que la banalitat de la vida és eliminada per l’Encarnació, i personalment per a cadascú, hauria de ser vista així.
Gerard Manley Hopkins SJ

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.