Dijous de la segona setmana de Quaresma

Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 7:1-10

Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l’escoltava, va entrar a Cafarnaüm. Un centurió tenia un servent que estava malalt, a punt de morir. El centurió l’apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu servent. Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient:
—Es mereix que li facis aquest favor, perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga.
Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li:
—Senyor, no et molestis, que jo no soc digne que entris a casa meva, i per això ni tan sols m’he considerat digne de venir a trobar-te; però digues una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè també jo, que estic posat sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Ves-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa.
Quan Jesús ho sentí, es va omplir d’admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué:
—Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.
Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el servent estava restablert.

Reflexió

La història del servent del centurió posa de manifest una fe notable que transcendeix les fronteres culturals i religioses. Tot i ser un gentil i un oficial romà, el centurió demostra una humilitat profunda i creu en l’autoritat de Jesús per a curar. La sorpresa de Jesús davant la fe del centurió serveix com a poderós recordatori que la gràcia i el poder de Déu no estan limitats per divisions humanes. Ens anima a conrear una fe inclusiva i oberta, reconeixent que l’amor i la curació de Déu poden arribar a qualsevol persona, independentment del seu origen o estatus.

L’aproximació del centurió a Jesús a través dels ancians jueus i el reconeixement de la seva pròpia indignitat revelen una profunda humilitat i respecte pels costums jueus. La petició que fa a Jesús perquè curi el seu servent des de la distància, subratlla la seva comprensió de l’autoritat divina de Jesús. Aquesta narració ens ensenya el valor de la humilitat i el poder de l’oració d’intercessió. Reconeixent les nostres limitacions i buscant la intervenció de Déu amb un cor humil, podem presenciar transformacions profundes en la nostra vida i en la vida dels altres. Ens recorda que la veritable fe implica reconèixer la nostra dependència de Déu i confiar en la seva capacitat de fer miracles.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

La fe dona substància a les nostres esperances i ens dona la certesa de realitats que no veiem.

– Hebreus 11:1

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.