Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 18:9-14

Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:
—Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà.
»El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.”
»Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador.”
»Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

Reflexió

La paràbola del fariseu i el recaptador d’impostos destaca el fort contrast entre l’orgull i la humilitat en la pregària. El fariseu presumeix de la seva justícia i menysprea els altres, mentre que el recaptador d’impostos reconeix humilment el seu pecat i busca la misericòrdia de Déu. Jesús ensenya que és el cor humil i penedit el que està realment justificat davant Déu. Això ens anima a abordar la pregària amb humilitat, reconeixent les nostres pròpies mancances i confiant en la gràcia de Déu més que en els nostres propis mèrits.

Mentre que l’oració del fariseu està plena d’autofelicitació i de judici dels altres, el recaptador d’impostos se centra únicament en la seva pròpia necessitat de la misericòrdia de Déu. Aquesta paràbola ens recorda que hem d’evitar comparar-nos amb els altres i jutjar el seu estat espiritual. El nostre enfocament ha de centrar-se en la nostra relació personal amb Déu, buscant el seu perdó i lluitant per un cor pur i contrit. En fer-ho, cultivem un esperit d’humilitat i compassió, permetent que l’amor de Déu ens transformi i guiï les nostres interaccions amb els altres.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

Sovint n’hi ha prou amb una paraula o un somriure per a donar vida a una ànima desanimada.

– Santa Teresa de Lisieux

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.