Dimecres de la Setmana Santa

Pregària d’obertura

Senyor, permet que et vegi amb més claredat,
que t’estimi més i et segueixi més a prop,
dia a dia.

Evangeli

Lluc 22:39-46

Llavors sortí i se’n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles. Arribat al lloc, els digué: —Pregueu demanant de no caure en la temptació. Després se separà d’ells cosa d’un tret de pedra, s’agenollà i pregava dient: —Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva. Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra. Quan s’aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. Els digué: —Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació.

Reflexió

A l’hort de Getsemaní, la pregària de Jesús: «Pare, si vols, allunya de mi aquesta copa; però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva», exemplifica el lliurament final a la voluntat de Déu. Tot i enfrontar-se a una immensa angoixa i a la perspectiva de patir, Jesús opta per sotmetre’s al pla del Pare. Aquest moment personal entre el Pare i el Fill ens demostra que hem de confiar en la saviesa i la bondat de Déu, encara que ens enfrontem a situacions difícils i doloroses. En alinear la nostra voluntat amb la de Déu, trobem força i pau, sabent que ell és amb nosaltres en cada prova.

La pregària intensa de Jesús a l’hort, marcada per la gravetat i la profunda angoixa física, subratlla la importància de l’oració constant i sincera en temps de prova. La seva instrucció als deixebles de pregar «per no caure en temptació» posa de manifest la necessitat de la vigilància espiritual i la confiança en Déu. Aquest passatge ens inspira a conrear una vida d’oració disciplinada, buscant el guiatge i la força de Déu d’una manera coherent. Mitjançant la pregària constant, ens enfortim davant els reptes a què ens enfrontem i romandrem connectats a la gràcia del suport de Déu.

Contemplació

Dedico uns instants a imaginar l’escena de la història de l’evangeli que acabo de llegir. Deixo que les paraules prenguin vida en el meu cor. Visualitzo l’esdeveniment com si jo fos allà i formés part de la història. Estic atent/a a tots els detalls, les vistes, els sons, els gustos, les olors i les sensacions de l’esdeveniment. M’imagino com un dels personatges de l’escena o com a present en la història. Quin missatge té Jesús per a mi? Com m’està parlant Déu personalment a través d’aquesta història? Obro el meu cor a l’impuls de l’Esperit Sant.

Acció de gràcies

Demano a Déu, el Pare, que em doni un coneixement íntim dels molts dons que he rebut,
perquè, ple/na de gratitud per tots, pugui estimar i servir la Divina Majestat en totes les coses.

Companys pelegrins

Si un somni cau i es trenca en mil trossos…, no tingueu mai por d’agafar-ne un i començar de nou. Aquesta és la bellesa de ser viu… Sempre podem començar de nou. Gaudeix de les increïbles oportunitats que Déu ens ofereix. Tingueu fe en ell sempre.

– Santa Bernadetta

Pregària de tancament

Crist amb mi,
Crist davant meu,
Crist darrere meu,
Crist en mi,
Crist sota meu,
Crist per sobre meu,
Crist a la meva dreta,
Crist a la meva esquerra,
Crist quan estic tombat,
Crist quan m’assec,
Crist quan m’aixeco,
Crist en el cor de tothom qui pensa en mi,
Crist a la boca de tothom qui parla de mi,
Crist en tots els ulls que em veuen,
Crist a cada orella que m’escolta.

Gràcies a Déu per Jesucrist nostre Senyor!
Amén.