Anar més enllà, del pessebre al món desordenat d'avui

Escriptura

Començarem la sessió amb una lectura de l'Evangeli de Lluc. 

Luke 2:15-20 NRSV

“Quan els àngels els deixaren i se'n tornaren cap al cel, els pastors deien entre ells: Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.
Hi anaren, doncs de pressa, i trobaren Maria i Josep amb el nen posat a la menjadora.
En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d'aquell infant.
Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors.
Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava.
Després, els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat.”

Reflexiona

"Arribem-nos a Betlem a veure això que ha passat". Quina millor manera de pregar que dedicar una estona a contemplar l'escena del naixement de Jesús i anar a Betlem? Pren la imatge d’una postal de Nadal, o passa una estona davant del pessebre que tens a casa o a la teva Església, o busca un pessebre a Internet. Com és per a tu "anar ara a Betlem?".

Què em crida més l'atenció quan miro l'escena del pessebre? Per damunt de totes les persones, Jesús acabat de néixer, semblant a qualsevol nounat, preciós, però tan petit, totalment dependent dels demés. Maria, la seva mare, com qualsevol altra mare que acaba de donar a llum, cansada però inimaginablement feliç. Josep, meravellat pel que acaba de passar, tan feliç de fer allò que l'àngel li va ordenar. Els pastors, gent senzilla, pobre, encara estaven embadalits per la visió dels àngels i per la notícia que acabaven d'escoltar. Tothom en aquesta escena del pessebre va ser cridat a “anar més enllà” dels seus propis camins, del seu itinerari i de les seves maneres de pensar per a la major glòria de Déu. Com va ser possible tot això? Estaven oberts a la crida de l'amor i confiaven en Aquell que els guiava.

Entro en aquella pobra establia. Puc sentir la joia i l'amor, la pau profunda, la meravella... Però també la pobresa absoluta, la foscor, l'estranyesa, l'olor desagradable dels animals i la palla humida. A més, aquest Salvador, el que porta a terme les promeses de Déu, neix en una gran indigència, fora de la seva pròpia ciutat, ni tan sols en una casa o una fonda, sinó en una quadra d'animals. Com m'impacta tot això avui?

Recordem les paraules de l'àngel “No tingueu por; perquè, mireu, us porto una bona nova d'una gran alegria per a tot el poble: avui us ha nascut a la ciutat de David un Salvador, que és el Messies, el Senyor.”

Moltes parts del nostre món es troben en un veritable desgavell. El nostre món sovint s’assembla, sent i fa mala olor com l'estable de Betlem. Algunes parts de la meva vida també poden estar desarranjades... Em quedo amb la paraula o la imatge que més em crida l'atenció, mentre em pregunto si el naixement de Jesús és per a mi una bona nova d'una gran alegria... Reflexiono sobre el fet que m'ha estat donat un Salvador, un que compensa les meves mancances i les del món.

En concloure les nostres reflexions sobre Fratelli Tutti recordem que després de la seva trobada a l'establia de Betlem “els pastors van tornar, glorificant i lloant Déu per tot el que havien sentit i vist, tal com els havia estat dit”. Els pastors feren un pas més enllà del pessebre de Betlem cap al món desgavellat d'avui. També nosaltres estem cridats a fer el mateix, apropant-nos en fraternitat i solidaritat social a tots els nostres germans i germanes que ens trobem quan tornem pel camí.

El papa Francesc ens convida a recordar que “els éssers humans estan fets de manera que no poden viure, desenvolupar-se ni trobar la seva realització sino en la donació sincera d’un mateix als altres. Ningú no pot experimentar la veritable bellesa de la vida sense relacionar-se amb els altres, sense estimar autènticament als demés.” (FT 87). “L'amor també ens impulsa cap a la comunió universal. Ningú no pot madurar ni arribar a la seva plenitud retirant-se dels altres. Per la seva naturalesa, l'amor demana créixer en l'obertura i la capacitat d'acceptar els altres". (FT 95).

Conclusió

Durant aquestes setmanes d'Advent hem estat convidats a escoltar les paraules del papa Francesc, mentre ens anima a caminar "al costat dels pobres, dels abandonats, dels malalts, dels descartats, dels últims". Ens ha encoratjat a “anar més enllà” de nosaltres mateixos, i seguint l'exemple de sant Francesc d'Assís, a tenir “un cor sense fronteres, capaç de superar les distàncies d’origen, de nacionalitat, de color o de religió, un cor obert als estrangers, obert a tots” (FT 3).

En aquest viatge ens han acompanyat moltes persones clau en la història de l’Advent. També elles foren cridades a sortir de les seves zones de confort i a “anar més enllà” d'elles mateixes per abraçar un nou camí, que finalment els va conduir a la humil establia, on el naixement d'un nen va portar la salvació per tot el món. Elles continuen caminant amb nosaltres ara, mentre obrim el nostre cor i obrim els braços amb amor als nostres germans i germanes. Oh vine, Oh vine Emmanuel, tu que ets Déu amb nosaltres.

Oh Déu, Trinitat d'amor,
vessa sobre nosaltres un torrent d'amor fratern
des de la profunda comunió de la teva vida divina
Concedeix-nos l'amor que es manifesta en l’actuació de Jesús
a la seva família de Natzaret,
i en la comunitat cristiana primitiva.
 
Fes que els cristians vivim l'Evangeli,
descobrint Crist en cada ésser humà,
reconeixent-lo crucificat
en els patiments dels més abandonats
i oblidats del nostre món,
i ressuscitat en cada germà o germana
que inicia un nou començament.
 
Vine, Esperit Sant, mostra'ns la teva bellesa,
que es reflecteix en cada poble de la terra,
perquè puguem descobrir de nou
que tots som importants i tots som necessaris,
diferents cares de la mateixa humanitat
que Déu tant estima. Amén.

Lingue

Audio provided by

Pray as you go is a daily prayer session, designed for use on MP3 players, to help you pray whilst travelling to and from work, study, etc.

Megszentelt tér

Scrittura