Anar més enllà de nosaltres mateixos cap als que pateixen

Relaxació

Recorda qualsevol preocupació que hagis tingut recentment... mentre expires, comparteix els teus neguits amb Déu...Posa’ls a les seves mans... cada vegada que inspiris, respira l'amor de Déu per tu... deixa que t'ompli el cos...Fes tres respiracions més profundes...

Prepara’t per escoltar lalectura del profeta Isaïes...

Escriptura

Isaiah 40:3-5 NRSV

Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert un camí al Senyor, aplaneu en l'estepa una ruta per al nostre Déu.
S'alçaran les fondalades, s'abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall.
Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat.»

Reflexiona

Joan Baptista, a qui trobem durant aquestes setmanes d'Advent, era una figura profètica. Un profeta és algú que diu la veritat i ens desafia a sortir de la nostra manera habitual de veure i de fer les coses. El missatge de Joan resultava incòmode per a molts en aquell moment i potser encara ho és avui en dia. Ens crida a anar més enllà de nosaltres mateixos cap a un lloc de comunitat on hi hagi justícia i cura per a tots els nostres germans i germanes que pateixen, i quan ho fem, "aleshores la glòria del Senyor es revelarà i tots els homes junts la veuran".

D'acord amb aquesta qüestió de tenir cura dels que pateixen, el papa Francesc a Fratelli Tutti (capítol 2) utilitza la vigorosa paràbola del Bon Samarità (Lc 10,25-37). Aquesta paràbola tracta d'un problema que ja trobem a les primeres pàgines de la Bíblia. Déu li pregunta a Caín: "On és el teu germà Abel?". La resposta de Caín és una que nosaltres mateixos donem massa sovint: "Sóc jo el guardià del meu germà?" (Gn 4,1-16). Busquem respostes que justifiquin la nostra inacció i indiferència davant l'immens patiment que ens envolta. Una manera de fer-ho és formar grups tancats on només cuidem els que són com nosaltres, excloent tots els demés. No obstant això, escoltant el missatge de Joan Baptista, estem cridats a fer que “el terreny irregular esdevingui pla, i els llocs aspres una plana”.

A la paràbola del bon samarità “només una persona es va aturar, es va acostar a l'home i el va cuidar personalment, fins i tot gastant els seus propis diners per cobrir les seves necessitats”. També li va donar una cosa a la qual, en el nostre món frenètic, ens aferrem amb força: li va donar el seu temps. Segurament tenia plans per aquell dia, les seves pròpies necessitats, compromisos i desitjos. Malgrat això, va ser capaç de deixar-ho tot de banda quan es va trobar amb algú que ho necessitava. Sense ni tan sols conèixer l'home ferit, el va veure com mereixedor del seu temps i atenció. (FT 63).

El papa Francesc aplica aquesta paràbola no només a les relacions entre individus, sinó també a la manera com organitzem la nostra societat: les nostres societats inclouen o exclouen? Si vivim com a veritables veïns, les nostres societats sabran identificar-se amb les vulnerabilitats que hi ha sempre entremig, aixecant i rehabilitant els caiguts pel bé comú. Al mateix temps, la paràbola ens adverteix sobre l'actitud d'aquells que només pensen en ells mateixos i no aconsegueixen assumir les inevitables responsabilitats de la vida tal com és. (FT 67).

El papa Francesc insisteix que "la decisió d'incloure o excloure els ferits ajaguts al costat de la carretera pot servir com a criteri per jutjar qualsevol projecte econòmic, polític, social i religiós".Cada dia hem de decidir si som bons samaritans o simplement espectadors indiferents. (FT 69).

Durant l'Advent ens preparem per la vinguda del veritable bon samarità, Jesucrist, que s'apiada de la nostra situació i ve a recollir-nos i curar-nos. A continuació ens diu: “aneu i feu el mateix”. (Lc 10,37).

Parla amb Déu

Quan comencis a parlar amb Déu, fes-te present a la vida de Crist... un nadó nascut en un pessebre senzill, nascut enmig d’un món que pateix... una vida viscuda al servei dels que pateixen, abans de patir Ell mateix per nosaltres en una creu. Estigues una estona assegut/da amb Jesús, que ha experimentat les profunditats del sofriment...

Qui està patint avui? Parla amb Déu sobre ells...

Abans d’acabar, potser vulguis demanar a Déu una idea clara de com podries ajudar als que pateixen al teu voltant... adonant-te on et sents mogut a actuar...

Pregària

Una pregària cristiana ecumènica

Oh Déu, Trinitat d'amor,
vessa sobre nosaltres un torrent d'amor fratern
des de la profunda comunió de la teva vida divina.
Concedeix-nos l'amor que es manifesta en l’actuació de Jesús
a la seva família de Natzaret,
i en la comunitat cristiana primitiva.
Fes que els cristians vivim l'Evangeli,
descobrint Crist en cada ésser humà,
reconeixent-lo crucificat
en els patiments dels més abandonats
i oblidats del nostre món,
i ressuscitat en cada germà o germana
que inicia un nou començament.
Vine, Esperit Sant, mostra'ns la teva bellesa,
que es reflecteix en cada poble de la terra,
perquè puguem descobrir de nou
que tots som importants i tots som necessaris,
diferents cares de la mateixa humanitat
que Déu tant estima. Amén.

Assís, al sepulcre de Sant Francesc, el 3 d'octubre del 2020, vigília de la Festa del Sant

Lingue

Audio provided by

Pray as you go is a daily prayer session, designed for use on MP3 players, to help you pray whilst travelling to and from work, study, etc.

Megszentelt tér

Scrittura