Què demana l’amor?

Hem arribat junts al final del nostre viatge quaresmal, i potser ens han desafiat diverses qüestions. Hi ha una gran pregunta que tenyeix tota la resta, i es fa ressò del gran manament de Jesús. Ella ha ressonat en tota la història de la humanitat, i és la següent: "Què és l'amor?". Íñigo també ens fa aquesta pregunta de manera molt prominent just al final dels seus ‘Exercicis’, provocant-nos a reflexiona sobre el seu calat mentre les nostres vides van avançant. El seu desafiament l’anomena: “Contemplació per Assolir Amor”, fent-nos considerar com podem estimar Déu i als altres amb un amor que reflecteixi l’Amor diví.

Un principi fonamental de la saviesa ignasiana i de la veritat evangèlica és que l’amor es revela en accions més que no pas en paraules. En la nostra societat contemporània la paraula "amor" ha estat greument devaluada. L'utilitzem de manera molt lleugera i, de vegades, sense pensar-ho, per expressar sentiments o afectes romàntics, o fins i tot per referir-nos a una alimentació o una moda en particular. En realitat, és molt més exigent. M. Scott Peck proposa una clau molt valuosa per entendre l’amor diví quan afirma que, “l’amor no és una emoció. L’amor és una decisió”. O en paraules de Samuel Johnson: “L’amabilitat està al nostre abast, però la tendresa i l’amor, no!”

Aquesta intuïció ens indica que, tot i que tinguem molts sentiments en contra, sempre podrem triar, actuar i comportar-nos de manera amable i moguts per l’amor. Aquesta elecció i la corresponent decisió, no depenen del nostre estat emocional en aquell moment. Jesús ens anuncia clarament que l’amor l’hem d’aplicar a nosaltres mateixos, als nostres veïns i companys, amics i desconeguts i, fins i tot, als nostres enemics.

No hi ha excepcions, perquè Déu és aquell en el qual tot té el seu ésser. Estimar Déu, com requereix el primer manament, és triar d’actuar amb amor no només els uns als altres, sinó també al nostre planeta viu i a tota la vida que manté. No podem pretendre estimar Déu si ens comportem sense amor cap a qualsevol part de la creació de Déu. Jesús també ens crida a ser especialment conscients de les exigències de l’amor en la nostra relació amb els més pobres, els marginats, els oprimits, els sense veu, els desemparats i explotats.

És clar que l’amor és la resposta a totes les preguntes que hem considerat al llarg d’aquest recés. L’amor ens demana que visquem des del nostre centre més profund on Déu hi és, i no pas des del centre del nostre ego superficial i autocentrat. L’amor és el que ens convida a fer avançar les nostres vides cap a aigües més profundes, i a seguir Jesús a través dels esdeveniments del seu ministeri sobre la terra, modelant en Ell les nostres pròpies vides i valors. 

L’amor és el batec del repte del discerniment, que ens impulsa a prendre decisions que reflecteixin el millor que podem ser. L’amor ens demana que deixem tot allò que entorpeix el viatge de la nostra ànima, avançant amb les mans buides perquè siguem lliures de rebre totes les gràcies que Déu encara anhela donar-nos. És l’amor el que ens crida i ens dóna forces per a fer el viatge a través de les tenebres i la mort al costat de Jesús a la Setmana Santa, recordant que al nostre món ambels seus esculls,cada setmana és Setmana Santa, especialment per als més pobres, marginats i perduts. I és l’Amor qui es troba a la riba, mostrant-nos que el tresor que desitgem pot estar al lloc on mai no havíem pensat mirar. És l’Amor qui ens convida a compartir l’esmorzar, ja que sorgeix un nou començament per a la humanitat i per a tota la creació.

Apunta una nova albada. Podem veure ja les seves primeres llums mentre caminem, ferits i temorosos, però beneïts per la gràcia i esperançats cap Aquell que ens convida a esmorzar. Quin tipus de món hi ha més enllà d’aquesta línia de costa? Tornarem a la vella normalitat? O els fills dels nostres fills miraran enrere a través dels llibres d’història i diran: ‘L’any 2021 va ser el començament de quelcom nou i diferent’?

L’experiència que hem compartit com a família global, de crisi i pandèmia, ens ha portat potencialment a tots al cim d’una nova etapa de la nostra evolució, a esdevenir éssers humans que reflecteixin més plenament l’amor de Déu. Què hem après de les dures lliçons del 2020? Sant Pau ens recorda (a 1ª Corintis 13:13) les tres coses que realment importen: “La fe, l’esperança i l’amor duren per sempre.”

Tenim fe? No només creure el credo, sinó confiar? Creiem i confiem que, per la gràcia de Déu, tornarem a créixer i, després de tot el que hem hagut d’afrontar, serem millors.

Tenim esperança? Crec que sí, tot i que de vegades sentim que hi estem penjats d’un fil.

“Però l’amorés el més gran.” Aquest nou començament ens ofereix a tots una nova oportunitat. Podem triar tornar a les nostres velles maneres egoistes, o bé deixar que l’amor transformi la nostra forma de conviure al planeta Terra i tornar a créixer a partir de l’experiència de la pèrdua i de la destrucció, per a convertir-nos en una millor generació dels fills de Déu. Atrevim-nos a demanar la gràcia d’escollir l’amor i de seguir preguntant-nos: Què em demana l’amor a mi ara mateix?

Parla amb Déu

Mentre segueixes avançant, prova d’aplicar aquesta pregunta a qualsevol situació en què et trobis. ‘Què és el que he de fer a continuació guiat/da per l’amor?’ No hi ha respostes fàcils. De vegades l'amor ens demanarà que intervenim, potser per desafiar una injustícia; de vegades ens demanarà que fem marxa enrere i deixem lliure una altra persona perquè descobreixi el seu propi camí. De vegades l’amor serà tendre, consolarà els afligits i, de vegades, serà dur, en negar-nos a deixar-nos manipular o explotar, a nosaltres mateixos o als altres. L’amor pot resultar fàcil quan donem suport als nostres éssers estimats, o pot ser la tasca més difícil que es pugui imaginar, ja que intentem estar al costat d’algú que ens ha fet mal, a nosaltres o als que estimem.

L’amor de Déu es vessa contínuament damunt de tota la creació. Com es revela l’amor que diem tenir per Déu en un amor adientper al nostre planeta i per totes les seves formes de vida? Com podem expressar aquest amor de manera pràctica?

Fes un repàs al teu diari o a les notes que hagis pres durant aquest recés. Quines gràcies sents que set’han donat en fer aquest viatge d’oració? Què ha canviat a la teva vida, al teu cor i a la teva fe des del ‘Dimecres de Cendra’? Com mantindràs aquest creixement i respondràs de manera pràctica al que has après?

A dos nous graduats, drets a l’estrada en la seva cerimònia de graduació, el Degà els va preguntar: «Què fareu després?» Un va anunciar la seva intenció de provocar un avanç significatiu en el món de la ciència mèdica. L’altre va respondre: “Em giraré a l’esquerra i baixaré amb molta cura aquests tres esglaons.” Cadascun d’ells havia entès la meitat de la veritat. Som pelegrins de Déu, cridats a tenir grans somnis per al bé de tota la creació i fer-los reals al planeta Terra. Però els hem de fer reals atenent detingudament els tres passos que cal fer a continuació, les nostres pròximes tres converses, interaccions o opcions, preguntant a cada moment: "Què és el que ara em demana a mi l'amor?"

Que Déu, que ens ha fet arribar a aquesta Pasqua de 2021, beneeixi i guïi tots els nostres passos, des d’aquest dia en endavant, fins que el Regne de Déu neixi plenament a la Terra, tal com és al Cel. Amén.

Espai Sagrat

Tornar a créixer