Introducció: Recés de Quaresma 2021

Acabem de passar un any com ningú mai no recorda i hem iniciat un nou any amb totes les il·lusions i els somnis d’un nou començament, però també amb moltes pors i problemes heretats de l’any que acabem de tancar. La temporada de Quaresma ens ofereix una oportunitat per reflexionar i per pregar sobre la nostra experiència recent i les dificultats i les possibilitats que ens presenta.

El 2020 ens ha desafiat, individualment i col·lectivament, d'una manera que ningú podia imaginar. Ens ha confrontat amb la pregunta de si volem que les coses tornin a ser com abans o si intentem "tornar a créixer" i esdevenir millors. Estem convidats a reflexionar en quin tipus de persones desitgem convertir-nos realment, i quina mena de món esperem transmetre a les generacions futures.

Cadascun de nosaltres juga el seu rol personal en la gran història de la transformació. Podem pensar que la "transformació" no fa per nosaltres, gent insignificant. Els sants i els herois són els qui transformen el món, no nosaltres, humils pelegrins en un camí pedregós. De fet, la veritat és tot el contrari. La transformació arriba gràcies a cada pelegrí d’un en un, pas a pas, de vegades dolorós, pels camins pedregosos de la vida. L’Evangeli ens ofereix una visió i un mapa per a aquest viatge.

Podríem interpretar l’experiència del 2020 com un camí costerut, especialment difícil, que hem hagut d’escalar, mentre transitem de tot el que hem sofert fins arribar a convertir-nos en el que podem ser. Si repassem aquesta situació i acceptem la invitació a transformar-nos, descobrirem que el camí passa primer pels trastorns que tots estem vivint, però també manté la promesa d’un demà molt nou i diferent. Resulta que el trastorn és el catalitzador del canvi. Recordem que al principi, l’Esperit planava no sobre l’ordre, sinó sobre el caos, i va produir una nova creació.

Aquest viatge el recorrem personalment, però també el farem junts com a família humana. Tanmateix, m’agradaria presentar-vos un pelegrí en particular que ens acompanyarà aquest any en el nostre viatge quaresmal. Potser ja el coneixeu bé, o potser mai no n’heu sentit a parlar. Tant se val: ell no us ho tindrà en compte. Es diu Ignasi de Loyola, però durant aquest recés ens referirem a ell simplement com a Íñigo. Íñigo va lliurar les seves pròpies batalles amb el repte de la transformació personal, ara fa 500 anys, i rebé la inspiració per escriure unes notes sobre el seu viatge interior amb els seus nombrosos dons i gràcies, però també amb els seus temps de temptació i desesperança. Aquestes notes van constituir la base dels seus “Exercicis Espirituals”. El que no sempre es té en compte és que Iñigo era un laic quan feia aquest viatge transcendental i, en última instància, amb els seus “Exercicis” canviaria el món. Els Exercicis Espirituals han guiat a milions de cercadors espirituals en èpoques passades, i tenen un profund i notable ressò en la psicologia i l’espiritualitat del segle XXI.

El primer que Íñigo voldria dir-nos és el següent: “No em seguiu a mi. Seguiu al que jo segueixo”. L'espiritualitat ignasiana està completament centrada en Crist i guiada per l'Evangeli. Ens proporciona un conjunt d’eines espirituals que ens ajuden a seguir l’itinerari de l’Evangeli de maneres molt pràctiques i accessibles. Utilitzarem aquest conjunt d’eines extensament durant el nostre recés. Ens farà reflexionar sobre on ens trobem en la nostra relació amb Déu i com podem començar a seguir més de prop les petjades de Jesús, aprenent d’ell, com a principiants, buscant interioritzar els seus valors i saviesa en les nostres pròpies vides. El viatge ens portarà, com a ell mateix, als llocs més foscos de la Setmana Santa i després més enllà, fins a l’alegria d’una nova alba per la Pasqua. Sobretot, ens posarà la gran pregunta: "Què em demana l'Amor ara, en el lloc, en el temps i les circumstàncies en què em trobo?"

Per portar aquestes qüestions a l’oració, Íñigo ens recomanarà donar forma a una rutina diària de pregària que ens funcioni i inclogui:

- Reflexionant sobre el que demanem a Déu avui: quin do o quina gràcia busco especialment? Una vegada, Jesús va preguntar a un cec: “Què vols que faci per tu?” (Lluc 18:41). El cec va demanar tornar a veure-hi. Pensem en com nosaltres mateixos respondríem a aquesta pregunta. Potser també estem cercant una visió més clara en algun aspecte de la nostra vida?

- Pren-te una estona cada dia (potser entre 10 i 15 minuts) per mirar enrere i veure com ha estat el dia. Aquesta forma d’oració se sol anomenar “Examen”, o simplement Revisió del dia, i Íñigo va instar als seus companys a no descuidar-la mai, encara que no tinguessin temps per a cap altra forma de pregària. No es tracta de refer el dia pas a pas, sinó simplement és qüestió de relaxar-se a la presència de Déu i recordar allò que més t’ha commogut, desafiat, molestat o consolat. On ha estat Déu en els esdeveniments del dia? Per què estàs més agraït? Hi ha alguna cosa que, reflexionant, volguessis haver fet de manera diferent o no haver-la fet de cap manera? Simplement, posa-ho tot en forma de pregària, sense jutjar-te a tu mateix/a ni a ningú altre, i demana que la llum de l’Esperit Sant et mostri tot allò que Déu vol que vegis.

Mentre dediquem temps al text de les Escriptures suggerit per a cada sessió, utilitzem qualsevol forma de pregària que ens ajudi, potser la pregària del cor que escolta (“lectio divina”), o potser ens imaginem presents en una escena concreta (contemplació imaginativa), i obrim el cor a tot allò que Déu ens vulgui revelar.

A mesura que avancem, ens pot ser útil guardar les nostres pròpies notes, en forma de diari o dietari íntim, per observar què commou especialment el nostre cor i capta la nostra atenció, quina gràcia ens ha aportat la setmana i com ens ha desafiat o animat. Això no ha de ser una obra de literatura –de fet, no ho hauria de ser,– sinó només el record dels nostres propis sentiments honestos cap a on ens condueix la nostra pregària. És possible que algunes persones prefereixin fer-ho mitjançant dibuixos o imatges en lloc de paraules. És una màxima de l’espiritualitat ignasiana utilitzar tot allò que ajudi a apropar-nos a Déu i deixar de banda tot allò que no ens sigui útil.

Que aquestes setmanes de Quaresma ens apropin a tots cada vegada més a Déu, i uns als altres, i a totes les criatures de Déu, i sobretot, a la font profunda i sagrada del nostre propi ésser.

Espai Sagrat

Tornar a créixer