Relaxació

Sessió 1: Quin és el centre de la meva vida?

Preneu-vos uns moments per tranquil·litzar-vos al començament d’aquesta sessió:

Allà on estiguis, assegut/da, dret/a, a dins, a fora, pren-teuna estonaposant la teva atenció en el que t’envolta... què veus?... què sents?... quina és la sensació de l'aire mentre inspires pel nas?... com sents el teu cos en contacte amb la roba, la pressió amb la cadira o el terra... has pogut concentrar-te en aquestes sensacions quan les notaves? Adona't que... Déu t’està mirant...

Lectura

Llavors el Senyor va interpel•lar Job des del mig de la tempesta i va dir:
Qui és aquest que enfosqueix els meus plans amb paraules d’ignorant?
Vinga! Prepara’t com un home, que jo et preguntaré i tu m’instruiràs!
On eres tu quan jo posava els fonaments de la terra? Explica-m'ho, tu que ho saps tot!
¿Saps qui tirava el cordill i fixava els límits del món?
¿Saps on s'assenten els pilars de la terra?
¿Saps qui va posar la seva pedra principal mentre els estels del matí cantaven i cridava d'entusiasme tot l'estol dels fills de Déu?
I quan la mar brollava del sí matern, ¿qui la clogué amb dos batents?
Jo la vaig vestir de núvols, la vaig embolcallar amb bromada.
Jo li he marcat els límits amb dos batents i un travesser,
dient-li: “Fins aquí, ni un pas més! Aquí se’t desfarà l’orgull de les onades!”
Job va adreçar aquesta resposta al Senyor:
Jo sóc ben poca cosa. Què puc replicar? Amb la mà em tapo la boca!
He parlat massa i no vull respondre. No hi afegiré res més.

Job 38:1-11,40:3-5

Reflexió

Hi ha alguna cosa en aquesta trobada entre Déu i Job que sona profundament veritable. Capta gran part de l’arrogància humana i la nostra pretensió de voler saber-ho tot, fer-ho i controlar-ho tot. Déu parla amb Job “des del mig de la tempesta”. Ens parla potser avui Déu des del mig de la tempesta?

Sembla que Déu n’ha tingut prou amb aquests “set-ciències pedants” i confronta Job amb dos capítols de preguntes desafiants, que possiblement es podrien resumir amb les paraules, “Qui et penses que ets realment?”

De fet, la descripció de Déu sobre el control diví dels límits de l’oceà es podria aplicar a nosaltres mateixos i a la nostra experiència recent d’estar totalment aturats: «Fins aquí arribareu i no més lluny. Aquí s’aturaran les vostres orgulloses onades».

La resposta de Job és realment commovedora. Totalment humil, s’adona de l'insignificant que és realment, i accepta parlar menys en el futur i estar més disposat a escoltar-lo.

Durant aquest recés ens trobem en un viatge cap a la transformació, però hem de començar per la base, no a dalt de la muntanya. Al inici dels seus exercicis espirituals, Íñigo ens insta a dedicar temps a reflexionar sobre on ens trobem realment i a assumir la revolucionària veritat de que la creació no existeix per servir-nos a nosaltres i al nostre ego, i no està sota el nostre control, sinó que tota la creació, inclosos els nostres propis cors i enteniments, només trobaran el seu propòsit i realització quan mantinguin una relació correcta amb el seu centre més profund. Només "tornarem a créixer i esdevindrem millors" si la nostra vida està arrelada en aquest centre més íntim.

Pren-te una estona aquesta setmana per reflexionar sobre el que això significa per a tu personalment. Una bona pregunta per a seguir podria ser: "En aquesta situació, intento realment que els esdeveniments girin al voltant del meu propi ego o estic centrat en el meu centre més profund?"

No us descoratgeu. Tots estem centrats en l’ego durant en bona part del temps, però reconèixer aquest patró de pensament i comportament és un signe de que, en el fons, desitgem que sigui d’una altra manera. Un cop reconegut, podem demanar la gràcia de ser més conscients de la nostra orientació espiritual en qualsevol circumstància (o bé dirigida per Déu, o bé dirigida per l’ego), i el coratge i la humilitat per iniciar el nostre procés de canvi.

Parla amb Déu

Quan mires enrere al llarg de la setmana, reconeixes algun incident o conversa en que ara puguis comprovar que intentaves, potser inconscientment, que les coses “seguissin el teu camí”? Com et sents ara? Aquests moments sovint ens deixen amb una sensació de malestar. Si aquesta és la teva experiència, pots expressar els teus sentiments en l’oració?

D'altra banda, hi haurà hagut incidents o converses que, al reflexionar-hi, et semblin fonamentats en un centre més profund, un centre de Déu. Com et sents veient araen retrospectiva aquests incidents? Aquests moments solen deixar-nos amb una sensació de pau interior, tot i que les circumstàncies poden haver estat desafiants.

Durant l’últim any, la humanitat sencera s’ha enfrontat als límits del nostre control imaginari sobre el nostre món i les nostres vides. Un petit virus ens ha ensenyat que no podem fer que la creació estigui al nostre servei. Mentre reflexionem sobre aquests esdeveniments en oració, tant personal com global, quina gràcia voldries demanar a Déu, que t’ajudés a tu i a tots a acostar-nos al nostre centre on hi ha Déu, i a ser menys ego-centrats?

Anota al teu diari tot allò que t’hagi semblat especialment important aquesta setmana. Fixa’t en aquells moments en què t’has sentir "centrat en Déu", i com has respost a aquesta gràcia.

Quan comencem a reconèixer, com Job, que realment sabem molt poc i entenem menys, podem arribar a Déu amb una actitud d’humilitat sincera i demanar la gràcia de començar aquest viatge, confiant menys en els nostres propis poders i estar més oberts al guiatge de l’Esperit Sant?

Espai Sagrat

Tornar a créixer