Relaxació

Sessió 2: VIure en harmonia

Pren-te uns moments per estar tranquil/a al inici d’aquesta sessió:

Posa atenció a la respiració, sense canviar el ritme. Fixa-t en la inspiració... i l'exhalació... fixa't en la cadència... la profunditat... la sensació de l’aire quan entra i surt de la boca o del nas... fes tres respiracions més profundes...

Lectura

Ell respongué: Ha arribat l'hora que el Fill de l'home serà glorificat.
Us ho ben asseguro: si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit.
Els qui estimen la pròpia vida, la perden, i els qui no l'estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna.
Si algú es vol fer servidor meu, que em segueixi, i s'estarà on jo m'estic. El Pare honorarà els qui es fan servidors meus.

Joan 12: 23-26

Reflexió

Aquesta és una de les dites atribuïdes a Jesús que sona absurda. Va en contra de tots els nostres instints, així com de les idees psicològiques contemporànies, pel fet d'"odiar la nostra vida en aquest món" (tal com diuen algunes traduccions), i no diguem quan menciona l'aparent promesa de que si odiem suficientment la nostra vida, aconseguirem mantenir-la per sempre.

Tot i això, aquesta estranya advertència en la lectura d’avui és en realitat una clau poderosa del misteri del que l’espiritualitat ignasiana anomena ‘despreniment’. La paraula ‘despreniment’ pot semblar que implica una mena d’indiferència que ens separa de la resta del món i de les necessitats dels altres. En realitat, en termes d’espiritualitat, significa gairebé tot el contrari. Podria expressar-se millor com l’art d’estar en harmonia amb tot el que passa, de manera que ni el triomf ni el fracàs ens allunyin del nostre camí, sinó que ens facin capaços, segons les paraules de RudyardKipling, de “tractar aquests dos mentiders de forma igual”, i ens neguem a deixar que ells s’apoderin de la nostra consciència.

Si hi ha alguna cosa (o algú) que desitgem posseir excessivament o desitgem evitar completament, aquesta afecció ens roba la nostra llibertat interior i en podem quedar esclavitzats. Déu ens convida a prendre decisions que no depenen ni de l’esperança de guany ni de la por a la pèrdua, sinó que provenen de la part més profunda del nostre cor, allà on Déu resideix.

El secret consisteix a sentir-nos prou lleugers i alliberats de totes les coses i circumstàncies creades, perquè no ens deixem seduir i prendre decisions contràries als nostres valors més profunds. Es tracta de gaudir amb agraïment d’aquests regals mentre els tenim, però de no enfonsar-nos si els perdem, de manera que res a la terra tingui el poder de desarmar el nostre equilibri espiritual.

Íñigo va aprendre aquesta lliçó de la manera més cruel, a través de l’amarga experiència de la seva pròpia vulnerabilitat i les seves compulsions i, fins i tot, de la seva desesperació. No estem sols mentre recorrem aquest camí pedregós.

La lectura d’avui també és crucial per al nostre viatge cap a la transformació a causa de la seva impactant imatge de la llavor que cau a terra i mor, abans que pugui sorgir la nova vida que conté. Tots sabem pel món natural que aquesta és la manera de renovar-se la vida, però és més difícil assumir que alguna cosa en nosaltres mateixos o en la nostra societat o de l’ordre mundial, també ha de morir si volem ser lliures en la següent etapa del nostre viatge. Per permetre que aquest procés es realitzi, necessitem alliberarel nostre afany de possessió de les coses i permetre que morin quan sigui el moment adequat.

Al llarg de la nostra vida haurem de deixar anar moltes coses, incloent-hi possiblement els nostres mitjans de vida, la salut, la mobilitat, les nostres facultats, la seguretat financera, la nostra independència i, finalment, la mateixa vida. El procés de despreniment és un repte permanent. Jesús ens ho adverteix, però també ens ensenya a abraçar-lo i ens acompanya experimentant tantes pèrdues humanes en la seva pròpia vida terrenal.

Parla amb Déu

Dedica una llarga mirada a la teva vida aquesta setmana. Hi ha alguna cosa a la qual t’aferres excessivament o creus que sense ella tu no podries viure? Alguna cosa que estàs decidit/da a guanyar o assolir a tota costa? Alguna situació que et fa por afrontar en la mesura que faries tot el possible per evitar-la? La crida al despreniment et convida a prendre distàncies sobre qualsevol objectiu terrenal que tendeixi a dominar la teva consciència i, a continuació, a gaudir de la llibertat de prendre les decisions de la teva vida des d’un punt d’equilibri interior.

De vegades el bé pot ser enemic del que és millor. Hi ha algun aspecte de la teva pròpia vida que, tot i que et pugui semblar bo, hagis de deixar-lo anar, per permetre que sorgeixi alguna cosa millor? L’experiència de la crisi mundial ens està despullant de moltsdels nostres valors anteriors. És aquest un moment en què el nostre ‘gra de blat’ humà cau a terra i mor? Es pot confiar que aquesta ‘mort’ sigui la condició prèvia necessària per a l’aparició d’una nova vida? El que veiem com una amenaça pel nostre benestar podria convertir-se en un camí cap al nostre ésser millors? Quines són les teves pròpies esperances sobre com pot aparèixer aquest millor ésser humà?

L’última part de la lectura d’avui és una instrucció molt clara: servir i seguir. A mesura que avancem en el nostre viatge quaresmal, descobrirem més el què significa servir Déu i els uns als altres, i seguir a Jesús per recórrer el camí de l’amor. Tinguem en compte que Jesús ens demana repetidament que el seguim, no pas per adorar-lo, sinó per seguir-lo, no només per parlar, sinó per continuar parlant. Què significa per a tu personalment aquesta crida?

Anota al teu diari tot el que hagis après a la pregària d’aquesta setmana, qualsevol cosa a la qual puguis aferrar-te, o a la que tinguis por, o qualsevol cosa que creguis que, com la llavor, hagi mort i caigut al terra. 

Aquesta setmana podríem demanar la gràcia de reconèixer i abraçar la nostra pròpia vulnerabilitat, confiant que la mort de la llavor de tot el que creiem que som pugui suscitar un nou creixement d’allò millor en què ens podem convertir.

Espai Sagrat

Tornar a créixer