Relaxació

Sessió 4: Ulls per a veure-hi, orelles per escoltar

Pren-te uns moments per estar tranquil/a al inici d’aquesta sessió:

Suposo que estàs assegut/da, però aplica-ho igualment a la postura en la que et trobis. Avui farem una exploració corporal. . . fes atenció als teus peus i com sents el seu contacte amb el terra. . . les cames en contacte amb la roba. . . i amb la cadira que et recolza. . . la part baixa de l’esquena . . . la part superior. . . les espatlles. . . a mesura que avances, observa si hi ha zones contretes per tensions, i deixa que es relaxin. . . el coll. . . el cap. . . la cara . . . sovint portem tensions a la cara, així que si les detectes, deixa que s’alliberin. . . després el front. . . al voltant dels ulls. . . la mandíbula. . . la boca . . . no t’esforcis massa per relaxar-te, perquè llavors no et relaxaràs ! . . . però posa-t‘hi tal com estiguis.

Lectura

Els deixebles s'acostaren a Jesús i li van preguntar:- Per què els parles en paràboles?
Ell els respongué:- A vosaltres, Déu us dóna a conèixer els designis secrets del Regne del cel, però no a ells.
Perquè al qui té, li donaran encara més, i en tindrà a vessar, mentre que al qui no té, li prendran fins allò que li queda.
Per això els parlo en paràboles, perquè miren però no hi veuen, escolten però no hi senten ni comprenen.
Així es compleix en ells aquella profecia d'Isaïes que diu: "Escoltareu, però no comprendreu; mirareu bé, però no hi veureu.
S'ha fet insensible, el cor d'aquest poble! S'han tapat les orelles, han tancat els ulls, no fos cas que els seus ulls hi veiessin, les seves orelles hi sentissin, el seu cor comprengués i es convertissin. I jo els guariria!"

Mateu 13,10-15

Reflexió

Vivim en una època de sobrecàrrega d’informació. Un dissortat efecte secundari d’això és que hem de ser molt selectius en tot el que ens arriba, enmig del bombardeig de missatges que constantment reclamen la nostra atenció. Certament, els retrets de Jesús es podrien aplicar als nostres temps. Tot i això, la lectura d’avui també promet que ‘els guariria’.

En el món actual, és molt necessari ‘desconnectar-se’ d’una gran quantitat d’informacions que ens arriben a través dels mitjans de comunicació, de les xarxes socials i fins i tot d’algunes interaccions personals. El que gira al voltant dels canals de comunicació és, en el millor dels casos, irrellevant o negatiu, i en el pitjor, és fals o provocador d’odi. Hem de filtrar-ho, perquè en cas contrari, inundarà la nostra consciència i influirà en les nostres decisions i accions. Com a resultat, pot ser que els nostres cors esdevinguin insensibles, que els nostres ulls no hi vegin i que les nostres orelles es tornin sordes.

Tanmateix, el nostre company Íñigo és un pelegrí molt pràctic, sempre capaç de connectar la nostra visió espiritual amb els nostres problemes quotidians. Té un conjunt d’eines espirituals que són una inestimable ajuda per afinar la nostra percepció, per enfocar la nostra visió interior, per a desbloquejar la nostra oïda profunda i obrir el nostre cor a allò que realment importa. Aquesta és l’eina del ‘discerniment espiritual’, i és un element clau de l’espiritualitat ignasiana. L’ús d’aquesta eina requereix pràctica, a poder ser, una pràctica diària. Cal fer servir la pregària de la ‘revisió del dia’ per adonar-nos d’allò que realment veiem, escoltem i vivim en la nostra vida quotidiana i de com hi estem responent.

La pràctica del ‘discerniment’ ens interpel·la a veure allò que sovint s’amaga i a escoltar allò del que sovint no se’n parla, submergits com estem en la marea d’informacions que ens amenaça amb desbordar-nos. El secret per a sintonitzar amb aquesta escolta més profunda i poder tenir una visió més clara, consisteix en contraure l’hàbit de fer una estona de quietud i de silenci cada dia, demanant la gràcia d’una oïda que realment escolti i d’uns ulls que vegin el món a través de la lent del cor. Com podríem alimentar l’hàbit de la quietud serena i de la consciència reflexiva aquesta setmana?

L’art del ‘discerniment’ també té molt a veure amb l’enfocament. Allò en que ens centrem, alimentant-lo i donant-li energia i atenció, creixerà. El que ens neguem a alimentar en retirar-li la nostra energia i atenció, minvarà. Per tant, una pregunta senzilla és: ‘Quins aspectes de la nostra vida i del nostre món volem que creixin i s’enforteixin? Podem ajudar a que sigui així alimentant-los amb la nostra atenció centrada. Quins aspectes de nosaltres mateixos i del nostre món voldríem que minvessin? Ajudem a que això passi no alimentant-los amb la nostra energia i atenció. Avui, això sovint s’expressa com a ‘donar oxigen’ a determinats problemes o persones. Quan ‘donem oxigen’ a allò que dóna vida, aquesta creix i prospera. Quan ‘donem oxigen’ a allò que és negatiu i destructiu, estem alimentant les flames de la divisió i de l’odi com en un incendi forestal.

Parla amb Déu

El Regne del Cel a les nostres vides humanes s’assembla una mica a una planta: per convertir-la en el «millor» que desitgem, cal alimentar-la i ser conscients amorosament del que necessita. O és com un nen. Per desenvolupar tot el seu potencial, necessita que alimentem el seu interior, escoltant tot allò que li importa i nodrint-lo amb atenció amorosa. No alimentem les nostres plantes interiors amb residus tòxics, ni els nostres fills amb tafaneries odioses. Els ajudarem a créixer cuidant-los i sintonitzant cada dia amb allò que realment necessiten.

Com alimentaràs el Regne del Cel aquesta setmana? Com l’ajudaràs a créixer? Com evitaràs fer o dir res que pugui perjudicar-lo o disminuir-lo?

Què ha atret la teva atenció i energia especialment aquesta setmana? Se t’han obert els ulls per veure alguna cosa important? Potser la solitud o les preocupacions d’un veí, o les necessitats pràctiques d’un amic per a qui els seus mitjans de vida han estat destruïts per la pandèmia, o la tranquil·litat i la saviesa d’una persona gran que no havies tingut temps d’escoltar-la abans?

Què has sentit aquesta setmana enmig de la pila d’ocupacions i del clam de notícies conflictives? Has escoltat el crit tranquil dels sense llar que viuen als nostres carrers, o els sospirs esgotats dels treballadors de la salut amb excés de feina, o la desesperació muda dels que viuen privats del més necessari; pors i desesperació que sovint s’expressen en el llenguatge de la ràbia i la fúria?

Anota al teu diari tot el que hagis après aquesta setmana per ajudar-te a prendre decisions més sàvies i fer créixer la teva part del somni de Déu per a la humanitat.

Déu anhela guarir-nos de la nostra ceguesa i sordesa interiors. Aquesta setmana atrevim-nos a demanar la gràcia de deixar que Déu obri els nostres ulls, les orelles i el nostre cor per veure i entendre com podem prendre decisions personals que ajudin al creixement del Regne i a la humanitat a ser el millor que està cridada a ser?

Espai Sagrat

Tornar a créixer