Relaxació

Sessió 5: La nova vida brolla de la mort

Pren-te uns moments per estar tranquil/a al inici d’aquesta sessió:

Suposant que estiguis sol/a, asseguda i capaç de posar-te dreta, farem alguns moviments amb el cos. . . si estàs en un espai públic o al aire lliure, et proposo uns ‘micromoviments’ o, fins i tot, n’hi haurà prou amb imaginar-los . . . comença posant-te dret/a. . . assegura’t de que l’esquena estigui recta,i inspira. . . continua respirant amb normalitat. . . Quina postura expressa com et sents avui? . . . adopta aquesta postura. . . deixa que Déu et miri o t’acompanyi de la forma que Ell vulgui. . . queda’t centrat/da en aquest moment. . . Com vol Déu que moguis el teu cos? . . . permet que això passi. . . deixa que Déu et miri una estona més. . . i torna a la teva cadira. . .

Lectura

“Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies.
Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres,
i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germà.
Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa.
Jesús digué: --‘Traieu la llosa’. Marta, la germana del difunt, li diu: --‘Senyor, després de quatre dies ja deu fer fortor’.
. Li respon Jesús: --‘¿No t'he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?’
Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: --‘Pare, et dono gràcies perquè m'has escoltat.
Ja sé que sempre m'escoltes, però ho dic per la gent que m'envolta, perquè creguin que tu m'has enviat.’
Havent dit això, cridà amb tota la força: --‘Llàtzer, surt a fora!’
I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d'amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: -‘Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar’.”

Jn 11,17-19, 38-44

Reflexió

A mesura que avancem per la Quaresma ens acostem al temps del sofriment i de la mort de Jesús, un temps presagiat pels esdeveniments de Betània registrats a la lectura d’avui. Jesús i els seus amics estaven viatjant cap a Jerusalem per a les festes de Pasqua, quan un missatger va interrompre el seu viatge amb la notícia que Llàtzer, l’amic estimat de Jesús, estava molt malalt. Hi ha un sorprenent retard entre el moment en que Jesús rep aquesta notícia i el temps en que arribarà a Betània, un retard durant el qual promet, enigmàticament, que aquesta malaltia no acabarà amb la mort, sinó que revelarà la major glòria de Déu. Tot i així, quan arriben a Betània, Llàtzer porta ja quatre dies mort i enterrat.

Si feu els “Exercicis Espirituals”, Íñigo i el vostre acompanyant us convidaran a passar una estona "a la tomba". Serà un dia o uns dies dedicats a sentir-se completament buits davant Déu i disposats a esperar en mig de la foscor. Íñigo experimentà aquesta situació de buidor a la seva pròpia vida. També va descobrir per sí mateix que les coses noves creixen en mig de la fosca, i que la tomba és com una crisàlide, que manté en el seu interior un gran potencial de transformació.

Els esdeveniments que segueixen tenen com a fites tres poderoses ordres dictades per Jesús, la primera a Marta, la germana de Llàtzer, la segona al propi Llàtzer i la tercera a la molta gent que s’havia reunit. Poden ser també unes ordres per a la nostra pròpia vida?

Jesús primer li mana a la consternada Marta que ‘retiri la llosa’, prefigurant el miraculós rodament de la pedra que tancaria la seva pròpia tomba uns dies després. Ella protesta. Sembla una cosa impossible de fer, però Jesús insisteix. Quines lloses inamovibles semblen bloquejar el nostre propi camí cap al futur que desitgem construir per a nosaltres mateixos i per a la nostra Terra i totes les seves criatures?

Un cop eliminada la llosa, Jesús crida a Llàtzer amb l'ordre, "Surt a fora!". Sentim potser que Jesús ens crida a sortir d’una tomba o d’una captivitat pròpia? Què és el que ens manté paralitzats interiorment i ens impedeix d’abraçar la plenitud de la vida que Déu ens ofereix?

I, finalment, Jesús diu a la gent congregada, ‘Deslligueu-lo’. Llàtzer està estretament embolcallat en un sudari. Si no s’allibera d’aquests lligams, no podrà anar enlloc. És Déu qui ens demana que ens ajudem a ‘deslligar-nos’ els uns als altres, que ens auxiliem mútuament cap a l'alliberament que tots anhelem? Cap de nosaltres no es pot alliberar amb els seus propis esforços. Necessitem a Déu i ens necessitem els uns als altres.

En alemany, la paraula "deslligar" és "entbinden", cosa que dóna un plus de significat a aquesta ordre. ‘Entbinden’, en alemany, significa bàsicament ‘donar a llum’. Tot part necessita de llevadores. El sudari de la mort es convertirà en els bolquers d’una nova vida. Se’ns demana que siguem llevadores els uns per als altres, ja que, lenta i dolorosament, la plenitud de vida per la que hem estat creats va sorgint? Se’ns demana que donem a llum el ‘millor’ en el planeta Terra?

Parla amb Déu

Per a moltes persones, el futur està bloquejat pel que apareixen com a lloses inamovibles. Pedres com la pobresa, l’explotació, les esclavituds modernes, els prejudicis, els conflictes armats i tota mena d’injustícies, que provoquen la marginació de les persones sense poder i sense veu. Es tracta de rocams molt grans. Cap de nosaltres no els pot moure amb la seva pròpia força, però cadascun de nosaltres pot afegir el seu propi vigor a l’esforç de tots. Potser aquesta setmana puguis reflexionar sobre les pedres que veus al món que t’envolta, i preguntar-te si pots fer alguna cosa, juntament amb d’altres, per començar a remoure-les.

Reflexiona sobre qualsevol tipus de tomba o de confinament que puguis viure en tu mateix. Què t’impedeix deixar l’aparent seguretat de la teva “tomba” i posar en risc l’alba brillant d’un nou començament? Què pot significar per a tu personalment el manament de Jesús, "Surt fora!"?

Una nova vida pugna per néixer al teu voltant, però necessita una llevadora per deslligar la mortalla que la reclou. Hi ha algú que necessiti la teva ajuda per a deslligar-se? Potser unes orelles que escoltin per ajudar a alliberar algú de pors paralitzants o per escoltar realment la seva veu que ha estat silenciada durant massa temps i que ja no confia en sí mateixa per a parlar? Què significa per a tu el manament de Jesús, «Deslligueu-lo!»?

Anota al teu diari la teva pròpia experiència d’estar "reclòs en una tomba", potser de les lloses que et mantenen tancat a la tomba o de la teva resposta a la crida, "Surt fora!". Prova d’expressar amb paraules o imatges, tot allò que et ‘lligui’.

A la Tercera Setmana, o etapa dels seus ‘Exercicis’, Íñigo ens convida a acompanyar a Jesús en el seu patiment i la seva mort. La història de Llàtzer ens desafia a reconèixer allò que ens demana l’amor mentre viatgem junts per la fosca. La malaltia de Llàtzer no acaba en mort. És el precursor de la nova vida. Que aquesta setmana obtinguem la gràcia de confiar en aquesta promesa i que tinguem el coratge de fer aquest viatge al costat de Jesús, i els uns amb els altres.

Espai Sagrat

Tornar a créixer