Relaxació

Sessió 7: Sorgeix un nou dia

Pren-te uns moments per estar tranquil/a al inici d’aquesta sessió:

Fes atenció a la respiració, sense canviar el ritme. Fixa-t en la inspiració. . . i la exhalació. . . atenció al ritme. . . la profunditat. . . la sensació de l’aire quan entra i surt de la boca o del nas. . . fes tres respiracions més profundes...

Lectura

Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s'adonaven que fos ell.
Llavors Jesús els digué: ‘Nois, no teniu res per a menjar?’ Li respongueren:--‘No!’
Ell els digué: ‘Tireu la xarxa per l’altre costat de la barca i trobareu peix.’Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia.
Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: ‘És el Senyor!’ Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s'havia tret i es llançà a l'aigua.
Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos.
Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s'hi.
Jesús els diu: ‘Porteu peixos dels que acabeu de pescar.’
Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar.
Jesús els digué: ‘Veniu a menjar.’Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor.

Jn 21,4-12

Reflexió

Els deixebles estan traumatitzats. L’amic que havien cregut que salvaria el món ha estat brutalment executat, i ells mateixos són coneguts com a col·laboradors. Desesperançats, han tornat allà on havia començar tot, a la pesca. Però no han capturat res. Fins i tot el llac reflecteix la buidor punyent dels seus cors.

Tot i això, la foscor del Divendres Sant i la buidor de la tomba estan a punt de donar pas a una nova albada i a una inesperada plenitud. Se n’adonen d’un desconegut a la platja.

És una característica de gairebé totes les aparicions del Ressuscitat que les persones a les quals s’apareix Jesús no el reconeixen. En aquest vaixell pesquer tan carregat de tristesa aquell matí, només n’hi ha un que reconeix Jesús: ‘Aquell que Jesús estimava’. Això ens suggereix que només reconeixerem la presència del Ressuscitat a través dels ulls de l'amor. Quan obrim aquests ulls interiors, trobarem els signes de la Resurrecció al nostre voltant.

Íñigo ens condueix al miracle de la Resurrecció a la ‘Quarta Setmana’, o etapa, dels seus ‘Exercicis’. En la pregària ens convida a fer-nos presents a les aparicions del Crist ressuscitat i a reflexionar sobre el que significa per a nosaltres la Resurrecció en la nostra vida quotidiana. Com sempre, el nostre acompanyant Íñigo està desitjant que vegem la Resurrecció no només com un esdeveniment històric en el qual creiem, sinó com una realitat dinàmica sempre present, que ens crida i ens permet viure les nostres vides al màxim i tornar a créixer per esdevenir millors, superant els traumes del passat.

En iniciarel nostre viatge quaresmal  Jesús va entrar al "vaixell" de la nostra vida i ens va instar a sortir a aigües més profundes. Ara, quan ens acostem al final d’aquest viatge, ens fa una altra invitació inesperada: tirar les xarxes a l’altra banda del vaixell. Això no té cap sentit per a la lògica humana. Si no hi ha peixos a un costat del vaixell, per què n’hi hauria d’haver a l'altre, i en un nombre tan aclaparador? Però els deixebles fan el que ell suggereix.

Potser aquesta proposta, tal com la reflexionem avui en la nostra pregaria personal, ens convida a veure la vida des d’un punt de vista totalment diferent. Potser el que pensem que era un escull sigui realment un trampolí. Qui sap si la persona que més problemes ens dóna, sigui el granet de sorra de la nostra ostra que es convertirà en una perla. Se’ns demana que ho pensem i mirem des d’una perspectiva totalment nova.

Però la lectura d’avui ens promet que el temps de frustració i desesperança és a punt d’acabar-se. La transformació ha tingut lloc en aquella tomba i ha alliberat una nova energia, capaç de transfigurar el nostre món. És també una promesa de que la transformació pot ocórrer enmig de la nostra pròpia experiència de foscor, decepció i mort dels nostres somnis. Però se’ns demana que canviem la nostra manera de veure les coses i que llancem les xarxes per l’altra banda del vaixell. Ens hem adaptat a tantes coses durant l’últim any... Ara Déu ens demana que també canviem el nostre cor, que creem un demà diferent, que tornem a créixer i esdevinguem millors després de tot el que hem après de la pandèmia.

Però ara mateix, una persona inesperada que ja coneixem però que no reconeixem fàcilment, ens està preparant una barbacoa a la platja. Estem preparats per acompanyar-la a esmorzar?

Parla amb Déu

Hi ha signes de Resurrecció al nostre voltant: en la bondat dels desconeguts, en la fidelitat dels que cuiden els malalts i els solitaris, en els bancs d’aliments i els voluntaris de la comunitat, en la paciència dels professors, en la simple exuberància d’un nen jugant i la tranquil·litat i saviesa d’un amic ja gran, en el nou creixement i les estacions canviants que la nostra terra ferida continua oferint-nos de manera incondicional: de totes aquestes maneres i de tantes altres trobem el poder de la Resurrecció i l’esperit del Crist ressuscitat. On t’has trobat amb el foraster que t’esperava a la platja aquesta setmana?

Què significa per a tu "llançar la xarxa des de l'altre costat del vaixell"? Hi ha algun problema, situació o relació a la teva vida que creguis que Déu et demana que els miris des d’una perspectiva diferent? Intenta aixecar el mirall de la pregària davant d’aquesta qüestió i mira com es veu des de l'altre costat del teu cor.

El temps entre el Divendres Sant i el Diumenge de Pasqua pot semblar un espai buit, però és precisament en aquest espai buit on passa el miracle de la transformació i s’allibera una nova energia, com una papallona surt de lacrisàlide. Prova de portar conscientment qualsevol lloc buit de la teva vida a la llum de l’Esperit Sant. Aquests llocs són els teus autèntics dissabtes sagrats on comença la transformació.

Anota al teu diari tots els moments d’aquesta setmana en què hagis albirat el poder de la Resurrecció. Mentre et mires al mirall de l’oració, intenta expressar el que veus, ja sigui amb paraules o amb imatges. Fixa't especialment en qualsevol cosa que et sorprengui o que anul·li les teves expectatives.

Aquesta setmana podríem demanar la gràcia de veure les nostres circumstàncies a través dels ulls de l’amor, de reconèixer la llum de la Resurrecció que ja brolla a les nostres vides i en el nostre món i tenir el coratge de creuar a l’altra banda del vaixell. Estiguem oberts a les sorpreses de Déu on menys les esperem.

Espai Sagrat

Tornar a créixer