Joan 10:1-10 BCI
1»En veritat, en veritat us ho dic: el qui no entra per la porta al tancat de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. 2El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: 3a ell, el guarda li obre, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. 4Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. 5Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys. 6Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
7Per això Jesús continuà: —En veritat, en veritat us ho dic: jo soc la porta de les ovelles. 8Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se’ls escoltaven. 9Jo soc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. 10El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 10:1-10 BCI
Inspiració - 2026-04-26 Pregària diària
Som al temps de Pasqua, ja han passat tres setmanes des de la vetlla pasqual, en què repicaven les campanes tot cantant el glòria que havia quedat mut durant la quaresma (només es deixà sentir el dijous sant). Seguim caminant en la cinquantena pasqual, amb el risc que la rutina esvaeixi la joia més gran, la del Crist ressuscitat.
Per sort, arriba el IV diumenge de Pasqua, que coneixem com el diumenge del Bon Pastor, i la nostra mirada es torna a fixar en la persona de Jesús. Amb ell aprenem que allò que arriba a la nostra vida ens pot fer bé…, o no. Depèn de com arribi i de les intencions que hi hagi de fons.
La realitat del nostre món és complexa i això ens porta a haver de viure equilibrant la tensió dels contraris. Al nostre voltant conviuen la foscor i la llum, la crispació i l’amabilitat, la violència i la pau, el desig de poder i la solidaritat amb els qui són més febles. Massa lladres salten per altres indrets i la seva veu ens confon generant destrossa. Però també sabem reconèixer la veu de qui ens coneix pel nom. Es posa a caminar davant nostre —és el camí—, ens mena al repòs vora l’aigua —és la veritat— i és la porta que ens duu a la vida —i una vida a desdir.
Paloma Aragüe Calle hcsa
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió web per imprimir: https://short.do/b3408J