Joan 10:22-30 BCI
22Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. Era l’hivern. 23Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó. 24Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren: —Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si ets el Messies, digue’ns-ho obertament. 25Jesús els respongué: —Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu, 26però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles. 27Les meves ovelles escolten la meva veu. Jo les conec, i elles em segueixen. 28I jo els dono vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrencarà de les mans. 29Allò que el meu Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrencar res de les mans del Pare. 30Jo i el Pare som u.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 10:22-30 BCI
Inspiració - 2026-04-28 Pregària diària
En aquests moments de la història s’observa un desig creixent, dels joves, de conèixer el Messies a través de cançons, recessos, influencers o actes multitudinaris —si ets el Messies digue’ns-ho obertament—, però, què hem de dir? El Senyor és qui espera sempre a la porta per a oferir-se amb sobreabundància.
Quan entrem en el silenci de la pregària, receptius, a escoltar i a deixar-nos trobar, intuïm que és Jesús, el Messies, qui viu ressuscitat en la nostra persona i desitja que donem forma al projecte del Regne.
Rellegim la manera com Jesús va viure, que era la del Pare, ens fixem en tantes persones que ens han precedit, o coetànies nostres, que n’han donat testimoni, estimant fins a donar la vida. Ovelles que han escoltat la seva veu. Nosaltres afinem l’oïda perquè enmig del soroll del món ens arribi el lament de les persones que maten injustament o desplacen de la seva terra; el silenci dels invisibles del carrer, les paraules no pronunciades de la solitud, els gemecs dels qui afronten el final de vida… Senyor, ets tu qui ens atreu des de les altres ovelles perquè et donem la mà, la que ens sosté amb fermesa i de què res no ens podrà arrencar.
Mercè Almirall