Joan 10:31-42 BCI
31Els jueus tornaren a agafar pedres per apedregar-lo. 32Jesús els digué: —Jo he fet davant vostre moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’elles em voleu apedregar? 33Els jueus li respongueren: —No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que ets un home, et fas Déu. 34Jesús els replicà: —¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus? 35Per tant, si l’Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu, 36per què a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m’acuseu de blasfèmia quan declaro que soc Fill de Déu? 37Si no faig les obres del meu Pare, no em cregueu, 38però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys aquestes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare està en mi, i jo, en el Pare. 39Llavors van intentar novament d’agafar-lo, però se’ls escapà de les mans.
40Després se’n tornà a l’altra banda del Jordà, a l’indret on Joan havia començat a batejar, i va quedar-s’hi. 41Molts l’anaren a trobar, i deien: —Joan no va fer cap senyal, però tot el que va dir d’ell era veritat. 42I, en aquell indret, molts van creure en ell.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 10:31-42 BCI
Inspiració - 2026-03-27 Pregària diària
L’evangeli presenta Jesús defensant-se davant l’acusació de blasfèmia, destacant les seves obres bones del Pare i convidant a creure-hi com a signe de la seva unitat amb Déu. Aquest evangeli m’inspira tres idees pràctiques per a la vida diària que suposen una acció transformadora.
Dedica uns minuts a anotar una “obra bona” que vegis al teu voltant: l’ajuda d’un veí, el treball d’un voluntari o l’esforç d’un treballador social. Això t’ajuda a “creure en les obres” com Jesús, rebutjant violències o prejudicis (com les pedres dels jueus) i fomentant una mirada compassiva cap als més vulnerables.
Dedica un temps concret a escoltar algú que la societat sol ignorar (una persona sense llar, un ancià que viu sol, un immigrant en situació administrativa irregular). Passa de la “pedra” (el judici, com els qui volien apedregar Jesús) a la “paraula”. Escoltar la seva història sense jutjar és reconèixer la dignitat de la persona com a obra de Déu.
Fes un gest diari petit però visible: dona temps a un projecte d’alguna entitat com Càritas, comparteix aliments o defensa els drets laborals d’un treballador precari. Les obres de Jesús ens recorden que la fe es verifica en l’acció pel bé comú.
Amadeu Bonet i Boldú