Joan 11:19-27 BCI
19 i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà. 20Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. 21Marta digué a Jesús: —Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. 22Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis. 23Jesús li diu: —El teu germà ressuscitarà. 24Marta li respon: —Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia. 25JLi diu Jesús: —Jo soc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; 26i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això? 27Ella li respon: —Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 11:19-27 BCI
Inspiració - 2026-07-29 Pregària diària
Hi ha una frase d’aquesta escena que sempre m’ha atret. «Tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més». Em fascina perquè no utilitza només el verb ‘creure’, sinó el verb ‘viure’. «Viure en el Senyor», situar tota la vida dins l’àmbit de la seva presència, de la seva Paraula, del seu Ésser, del seu Amor… Seria fantàstic poder dir que no solament creiem, sinó que vivim en ell, perquè és precisament això el que ens salvaria (ens salva) de la mort. Aquesta vida «fora de si», aquesta vida en ell. Marta en fa professió de fe i és a partir d’aquí que el miracle esdevé possible. No és només Déu qui actua, sinó el «Sí, Senyor» de Marta. Per tant, no parlem només de «creences» o de sentiments, sinó d’un tot, que és disposició i do a la vegada.
Santi Torres