Joan 11:45-56 BCI

45Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell. 46Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet. 47Llavors els grans sacerdots i els fariseus van convocar el Sanedrí i es preguntaven: —Què podem fer? Aquest home fa molts senyals. 48Si el deixem continuar, tothom creurà en ell, vindran els romans i destruiran el nostre lloc sant i el nostre poble.49Llavors un d’ells, Caifàs, que aquell any era el gran sacerdot, els digué: —Vosaltres no enteneu res. 50¿No us adoneu que us convé que un sol home mori pel poble, i no pas que es perdi tot el poble? 51Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble. 52I no tan sols pel poble, sinó també per reunir els fills de Déu dispersos. 53Així, doncs, aquell dia van decidir que el matarien.

54Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles.

55Era a prop la Pasqua dels jueus, i molta gent de la regió va pujar a Jerusalem ja abans de la Pasqua per complir els ritus de purificació. 56Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres: —Què us sembla? No vindrà pas a la festa.


Reflexió on Joan 11:45-56 BCI

Inspiració - 2026-03-28 Pregària diària

Aquest passatge ens situa en un moment de gran tensió quan les autoritats jueves, reunides al Sanedrí, decideixen que Jesús ha de morir. M’inspira tres crides.

En primer lloc, la crida a la unitat i la reconciliació. Davant la polarització actual, els cristians podem ser agents de cohesió, combatent la “cultura del descart” i l’odi mitjançant el diàleg i la fraternitat proposada a Fratelli Tutti. “Quan un sistema complex és lluny de l’equilibri, petites illes de coherència en un mar de caos tenen la capacitat d’enlairar tot el sistema a un ordre superior”(Ilya Prigogine).

Pots identificar un grup, una relació familiar o un espai comunitari on hi hagi divisió, i proposar una conversa o un gest concret que busqui el consens i la comprensió mútua, en lloc d’alimentar el conflicte?

En segon lloc, la prioritat de la vida humana sobre les estructures de poder. El text critica la posició del Sanedrí, que sacrifica un innocent per mantenir el statu quo. Ens convida avui a revisar les nostres opinions polítiques o socials: ¿hi ha algun col·lectiu, com immigrants o persones en risc d’exclusió social, que estem “sacrificant” mentalment per por de perdre seguretat o benestar?

Finalment, subratllar la necessitat del discerniment espiritual. Prenent l’exemple de la retirada de Jesús a Efraïm, fem un examen del dia per evitar que el compromís es torni un activisme buit. Preguntem-nos: on he vist injustícies avui? Com he reaccionat? He estat còmplice del silenci? Es tracta d’aturar-se, de tornar a mirar la nostra vida i d’assegurar-se que tota acció neixi d’un amor autèntic.

Amadeu Bonet i Boldú