Joan 12:1-11 BCI
1Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. 2Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. 3Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum. 4Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: 5—Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres? 6Això ho va dir no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven. 7Jesús digué: —Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al dia de la meva sepultura. 8De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi, no sempre em tindreu.
9Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. 10Llavors els grans sacerdots van decidir de matar també Llàtzer, 11perquè per causa d’ell molts jueus venien i creien en Jesús.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 12:1-11 BCI
Inspiració - 2025-04-14 Pregària diària
Jesús no defuig el conflicte i, per fidelitat a Déu i al seu discerniment quotidià, continua freqüentant Jerusalem just en els dies més perillosos i conflictius. S’apropa la festa de la Pasqua…
Els seus amics íntims, Llàtzer, Marta i Maria, li ofereixen un sopar.
Jesús té uns amics íntims, altres simplement són amics, altres són deixebles, altres són simpatitzants… També hi ha un grup, poderós i nombrós, d’enemics declarats.
Tu, de quin d’aquests grups creus que formaries part?
El sopar és íntim, de plena confiança, reparador de forces i preocupacions…
Maria, que amb el sisè sentit femení, percep la situació vivencialment angoixant de Jesús davant la seva passió, fa un gest carregat d’estimació i generositat. També resultarà un gest profètic. La unció profètica de Jesús.
Els gestos d’estimació sempre hi ha qui els interpreta mesquinament. L’excusa hipòcrita de l’austeritat, de la solidaritat amb els pobres… L’excusa de qui, barroerament, utilitza el dolor de la marginació i la pobresa com a fletxa enverinada per a atacar els altres…
Per què, sovint, m’assemblo tant a Judes?
Senyor, em vull assemblar a Maria, a Marta i a Llàtzer… Ajuda’m!
Xavier Rodríguez sj