Joan 12:1-11 BCI
1Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. 2Allà li oferiren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. 3Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum. 4Un dels seus deixebles, Judes Iscariot, el qui aviat el trairia, digué: 5—Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i donaven els diners als pobres? 6Això ho va dir no perquè s’interessés pels pobres, sinó perquè era un lladre i, com que tenia la bossa dels diners, robava el que hi tiraven. 7Jesús digué: —Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al dia de la meva sepultura. 8De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi, no sempre em tindreu.
9Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts. 10Llavors els grans sacerdots van decidir de matar també Llàtzer, 11perquè per causa d’ell molts jueus venien i creien en Jesús.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 12:1-11 BCI
Inspiració - 2026-03-30 Pregària diària
Aquest evangeli de Joan del relat de Betània, pren un caire molt humà i proper. Veiem Jesús assegut a taula amb els seus amics: Llàtzer, Marta i Maria. És una escena de casa, d’amistat, de convivència, de gratitud. Llàtzer és viu gràcies a Jesús, i sembla que tot el que passa en aquell sopar té gust d’agraïment.
El gest de Maria és sorprenent i, alhora, significatiu i precedent del que ha de venir: pren un perfum molt valuós i ungeix els peus de Jesús. No és un gest pràctic ni calculat; és un gest d’amor gratuït. Maria no calcula, no mesura, simplement expressa el que porta al cor de la millor manera que sap. I l’evangeli diu que “la casa s’omplí de l’olor del perfum”. Quan l’amor i l’amistat són sincers, també avui passa una mica això: es nota, es respira, crea un ambient diferent.
Però la reacció de Judes ens recorda una altra actitud possible: la crítica, el càlcul, el mirar-ho tot només amb criteris utilitaris. De vegades també nosaltres podem caure en aquesta mirada que jutja o redueix els gestos dels altres.
Jesús, però, defensa Maria. Ell sap reconèixer l’amor que hi ha darrere aquell gest. I això consola: Déu veu el que hi ha al cor, fins i tot quan els altres no ho entenen.
Aquest evangeli ens convida a preguntar-nos quin és el nostre “perfum”: aquell gest senzill, aquella dedicació, aquell temps ofert amb estima. Potser és discret i petit, el gest, però quan es dona amb amor, també avui pot omplir la casa, la família, la comunitat, la feina…, la vida, d’una bona olor d’evangeli.
Joan Carles Nicuesa Vilardell