Joan 13:1-15 BCI
1Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem. 2Mentre sopaven, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes, fill de Simó Iscariot, la resolució de trair-lo, 3Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, 4s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; 5després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. 6Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: —Senyor, ¿tu em vols rentar els peus? 7Jesús li respon: —Ara no entens això que faig; ho entendràs després. 8Pere li diu: —No em rentaràs els peus mai de la vida! Jesús li contesta: —Si no et rento, no tindràs part amb mi. 9Li diu Simó Pere: —Si és així, Senyor, no em rentis tan sols els peus: renta’m també les mans i el cap. 10Jesús li diu: —Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots. 11 Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»
12Després de rentar-los els peus, es va posar el mantell i tornà a taula. Llavors els digué: —¿Enteneu això que us he fet? 13Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i feu bé de dir-ho, perquè ho soc. 14Si, doncs, jo, que soc el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. 15Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 13:1-15 BCI
Inspiració - 2026-04-02 Pregària diària
És una veritable història de llibertat el que ens conten les lectures d’aquesta celebració. La llibertat, la tan desitjada llibertat, arribaria aquella nit, després d’un esclavatge tan dur i immisericorde. Els hebreus s’ho devien dir amb mirades còmplices i xiuxiuejant-s’ho a cau d’orella. S’ha acabat el patir: «aquesta nit, la llibertat». Per això, crea perplexitat el gest de Jesús en l’evangeli que hem escoltat: s’aixecà, se cenyí la tovallola…, i es posà a rentar els peus dels seus deixebles. Justament el gest que feien els esclaus més menyspreats!!! Per a això, la llibertat? La resposta la trobem en la segona lectura: preneu…, mengeu…, beveu…, aquest és el meu cos…, la meva sang… De fet, la llibertat que ens ensenya Jesús no és la que ens empeny a fer el que ens dona la gana, sinó la que ens empeny a lliurar-nos al germà. És do, rebut de Déu, no conquesta. Do que ens empeny a lliurar-nos al germà. Per això, resem: «Preneu, Senyor, i rebeu, tota la meva llibertat… Vós ens l’heu donada… A Vós la torno… Deu-nos el vostre amor i gràcia… això ens basta».
Josep Giménez sj