Joan 13:16-20 BCI
16En veritat, en veritat us ho dic: el criat no és més important que el seu amo, ni l’enviat més important que el qui l’envia. 17Ara que heu entès tot això, feliços de vosaltres si ho poseu en pràctica! 18»No parlo per tots vosaltres. Sé qui vaig escollir, però s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: El qui compartia el meu pa, m’ha traït el primer. 19Us ho dic ara, per endavant, perquè, quan passi, cregueu que jo soc. , 20En veritat, en veritat us ho dic: qui acull els qui jo enviaré, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 13:16-20 BCI
Inspiració - 2026-04-30 Pregària diària
Després de rentar els peus dels seus amics, Jesús exhorta els deixebles a un comportament com el seu. El motiu és molt senzill: el servent no està per damunt del seu amo, ni l’enviat a realitzar una tasca és més important que el que li ha encomanat la missió. Per això Jesús declara «benaurats» els qui fan la tasca que els encomana: rentar-se els peus els uns als altres. Després de fer esment de la tradició que està en marxa, els recordarà: «Us ho dic ara, per endavant, perquè quan passi cregueu que jo soc». L’exhortació és a creure «quan passi», és a dir, en el moment solemne de l’exaltació de Jesús. Una exaltació que no es deturarà en la creu, sinó que s’elevarà fins al Pare. És aleshores quan els deixebles podran creure que Jesús és «jo soc», quan haurà assolit la seva plena glorificació. Jesús ho havia dit una mica abans: «Quan jo seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi» (12,32). I l’evangeli ho remarca perquè el lector no ho passi per alt: «Deia això indicant de quina manera havia de morir» (12,33).
Oriol Tuñí sj