Joan 1:35-42 BCI
35L’endemà, Joan tornava a ser en el mateix lloc amb dos dels seus deixebles 36i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar:
—Mireu l’anyell de Déu! 37Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús. 38Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà:
—Què busqueu?
Ells li digueren:
—Rabí —que vol dir «mestre»—, on habites? 39Els respon:
—Veniu i ho veureu.
Ells hi anaren, veieren on habitava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren cap a les quatre de la tarda. 40Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere. 41Andreu anà primer a trobar el seu germà Simó i li digué:
—Hem trobat el Messies —que vol dir «ungit».). 42I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué:
—Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes — que vol dir «pedra».
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 1:35-42 BCI
Inspiració - 2025-01-04 Pregària diària
Què busqueu?, pregunta Jesús als deixebles buscadors, amics de Joan. També ens ho pregunta a nosaltres: Quin és el teu desig? Què busques, en la vida?
I, deixebles tots, els d’ahir i els d’avui, cadascú a la seva manera responem que busquem estar on ell s’està. Volem viure com ell. Relacionar-nos com ell. Esperar amb la seva confiança. Volem servir com ell fa. I perdonar. I no defallir. Volem sentir el Pare com ell ens el mostra…
Volem estar en la vida com ell hi està.
Veniu i ho veureu, ens convida Jesús.
Una de les primeres preguntes que Jesús fa a tots els seus deixebles és: “Què busques?” En els seus exercicis espirituals sant Ignasi destaca la importància del desig de Déu. “Em cercaràs i em trobaràs quan em cerquis amb tot el teu cor”.