Joan 14:1-12 BCI
1»Que els vostres cors s’asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. 2A casa del meu Pare hi ha moltes estances; si no hi fossin, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada? 3I quan hauré anat a preparar-vos-la, tornaré i us prendré amb mi, perquè també vosaltres estigueu allà on jo estic. 4I allà on jo vaig, ja sabeu quin camí hi porta. 5Tomàs li pregunta: —Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta? 6Jesús li respon: —Jo soc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi. 7Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.
8Li diu Felip: —Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més. 9Jesús li respon: —Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? 10¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. 11Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. 12En veritat, en veritat us ho dic: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 14:1-12 BCI
Inspiració - 2026-05-03 Pregària diària
Vivim avui en un món en crisi: crisi econòmica, social, política, ecològica, cultural i també religiosa: molts deixen l’Església, els joves viuen al marge d’aquesta Església, disminueixen els cristians practicants, hi ha una davallada en les vocacions al ministeri ordenat i a la vida religiosa, molts es declaren agnòstics, altres són cristians culturals no creients, alguns viuen una certa creença però sense pertinença, augmenta la crítica contra l’Església: abusos sexuals, clericalisme, marginació de la dona, etc.
Alguns afirmen que per a viure no cal ser creient, sinó bona persona i lluitar per la justícia i la solidaritat, ajudar els marginats. Però tot i tenir un compromís social, molts experimenten una buidor interior i cerquen ajuda psicològica o cerquen llum en el món oriental: budisme, taoisme, o en el mindfulness.
Quina proposta tenim per a aquesta situació eclesial? Defensar l’Església? Creure que és un moment de transició i que les aigües tornaran a la llera?
L’Evangeli de Joan d’avui recull una dita de Jesús: «Jo soc el camí, la veritat i la vida». Com diu Benet XVI, no es comença a ser cristià amb grans idees, ni amb compromisos ètics, sinó amb una trobada amb Jesús que dona sentit a la vida i un horitzó d’esperança. L’Església no és una ONG, tampoc una ideologia, ni una filosofia, sinó la comunitat de Jesús, el lloc on podem trobar la Paraula, l’Eucaristia, l’esperança d’un món nou, el lloc on habita l’Esperit. La gran riquesa de l’Església és Jesús, això es el que hem de creure, celebrar i anunciar al món d’avui. Ens cal avui tornar a Jesús, gràcies a ell tenim accés al Pare i rebem l’Esperit Sant, que ens omple d’esperança i de vida.
Victor Codina sj
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió web per imprimir: https://short.do/CbdBw5