Joan 14:21-26 BCI
21El qui m’estima és el qui té els meus manaments i els guarda; i al qui m’estima, el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré i em manifestaré a ell. 22Judes, no l’Iscariot, li pregunta:
—Senyor, què ho fa que et vulguis manifestar a nosaltres però no al món? 23Jesús li respon:
—Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell. 24El qui no m’estima, no guarda les meves paraules. I la paraula que escolteu no és meva, sinó del Pare que m’ha enviat.
25»Us he dit tot això mentre he estat amb vosaltres, 26però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 14:21-26 BCI
Inspiració - 2026-05-04 Pregària diària
Quan Joan parla de la relació personal de Jesús amb el seu Pare, normalment solen sortir dos àmbits espirituals que són molt importants en la vida del creient: els seus manaments i l’amor als altres. I l’evangelista ho pinta amb imatges plenes d’un context afectuós, d’intimitat, de relacions interpersonals entre el Senyor i el seu deixeble: habitar en ell, fer estada en nosaltres, conviure amb identitats de vida. És el llenguatge de la unió afectiva i afectuosa, de la vinculació de vides.
Els «manaments» en Joan no tenen res a veure amb la famosa Torà, la Llei del poble jueu; és l’equivalent a guardar i fer-se pròpia la voluntat del Pare, és la contemplació de la Paraula de Déu, és la reflexió de la Saviesa del cor, la intimitat amb l’Esperit de Déu. Per tant, una disposició més mística o espiritual que ètica i moral. Va més en la línia de l’enamorament que en la del compliment d’uns preceptes.
I tot ha de passar pel «peatge» de l’amor, el compliment de «el manament» del Senyor. Aquesta és una constant evangèlica. I sort en tenim que hi ha tantes persones que no saben teologia, ni tenen temps per a contemplar, però que en canvi estimen, fan el bé i en la seva vida hi ha una orientació cap als altres, com el bon samarità, que passava «casualment per aquell camí», com diu Lluc. Era oficialment un heretge, però estava en la més pura línia de l’evangeli.
Jesús, quan s’enlaira parlant del Pare i de l’Esperit que ens ho ensenyarà tot, no s’oblida de l’amor als homes i dones concrets, perquè sap que el qui estima ja té en ell l’Esperit de Déu i viu «ensenyat per l’Esperit».