Joan 14:27-31 BCI
27»Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dona. Que els vostres cors s’asserenin i no temin. 28Heu sentit que us deia: “Me’n vaig, però torno a vosaltres.” Si m’estiméssiu, us alegraríeu de saber que me’n vaig al Pare, perquè el Pare és més gran que jo. 29Us ho he dit ara, per endavant, perquè, quan això passi, cregueu. 30Ja no parlaré gaire més temps amb vosaltres, perquè arriba el príncep d’aquest món. No és que ell tingui poder sobre mi, 31però així el món sabrà que jo estimo el Pare i que faig el que el Pare m’ha manat. »Aixequeu-vos, anem-nos-en d’aquí!
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 14:27-31 BCI
Inspiració - 2026-05-05 Pregària diària
Com ens agradaria tenir la pau que Jesús experimentava! Per uns moments intentem sentir-la, anem imaginant aquesta pau, repetim, com en una lletania, les paraules: «Us dono la pau que el món no dona». Segurament n’hem fet experiència: una pau d’una altra mena, perquè estem parlant de la pau que Jesús tenia dins seu.
Quan ens demana que ens asserenem i no tinguem por, ell sap per què ho diu, però nosaltres encara no, i no sabem si la resplendor de la seva pau, la petjada que hem sentit, serà suficient per a abocar-nos al mar immens de la seva vida i podrem finalment començar a comprendre. Perquè és ben cert que la pau, la pau de Jesús, tots la voldríem tenir dins nostre.
Però Jesús ens fa fer un pas més: «Si m’estiméssiu, us alegraríeu que jo me n’anés al Pare». Un pensament difícil. En les nostres morts, com va passar als deixebles, com vivim que ja estiguin en el Pare? A través de la integració, no pas superació, del dol de les pèrdues, ens anem obrint a la vivència que ja són en un Déu tot misteri?
L’evangeli d’avui batega fort i obre preguntes delicades, la pau de Jesús, la mort i la trobada amb el Pare…
M. Lluïsa Geronès Estrada