Joan 14:7-14 BCI
7Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist.
8Li diu Felip: —Senyor, mostra’ns el Pare, i no ens cal res més. 9Jesús li respon: —Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare? 10¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que jo us dic, no les dic pel meu compte. És el Pare qui, estant en mi, fa les seves obres. 11Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; i, si més no, creieu per aquestes obres. 12En veritat, en veritat us ho dic: qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans, perquè jo me’n vaig al Pare. 13I tot allò que demanareu en nom meu, jo ho faré; així el Pare serà glorificat en el Fill. 14Sempre que demaneu alguna cosa en nom meu, jo la faré.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 14:7-14 BCI
Inspiració - 2026-05-02 Pregària diària
L’evangeli d’avui, que evoca la petició de Felip a Jesús, ens porta a una de les afirmacions més pregones de l’Evangeli de Joan: «El qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare”. Som al moll de l’os del missatge de Joan. Jesús és qui revela el Pare. Ara bé, cal fixar-se en el context per a comprendre bé aquest ensenyament. Jesús acaba de dir: «Si m’heu conegut a mi, també coneixeu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist». Conèixer Jesús és conèixer el Pare. Per això veure Jesús és veure el Pare. Però Jesús no diu «qui m’ha vist a mi ha vist el Pare», com si el Pare estigués «darrere» de Jesús. El que diu el text és que conèixer Jesús és conèixer el Pare. És el coneixement de Jesús el que comporta el coneixement del Pare. L’evangeli ho ha dit molt abans d’una altra forma també enigmàtica: «El Pare i jo som u» (10,30). En Jesús el misteri de Déu es mostra com a plenitud. I d’aquesta plenitud, com diu el pròleg de Joan, «tots nosaltres n’hem rebut un do que està per damunt de qualsevol altre do» (1,16). Aquests textos descriuen acuradament l’experiència religiosa dels cristians joànics. És la que ofereix l’Evangeli de Joan al lector perquè «també ell pugui creure» (19.35 cf. 20,31).
Oriol Tuñí sj