Joan 1:47-51 BCI
47Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué:
—Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya. 48Natanael li digué:
—D’on em coneixes?
Jesús li respon:
—Abans que Felip et cridés, t’he vist sota la figuera. 49Li diu Natanael:
—Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d’Israel. 50Jesús li digué:
—¿Creus només perquè t’he dit que t’havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs! 51I afegí:
—En veritat, en veritat us ho dic: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 1:47-51 BCI
Inspiració - 2026-09-29 Pregària diària
«… I els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home». Les darreres paraules de l’evangeli d’avui fan referència al somni de Jacob, que ens narra el capítol vint-i-vuitè del llibre del Gènesi. En el seu somni el patriarca hi veia àngels de Déu pujant i baixant. I els Pares de l’Església comenten: vet ací un mirall del que és la nostra vida espiritual, la nostra vida de seguiment de Jesús. «Pujar»: enlairar-se cap a Déu, cercar les coses de dalt, tenir la nostra ciutadania al cel. «Baixar»: tenir els nostres peus ben arrelats a terra, ser humils (de humus: «terra, sòl»), no viure d’esquena a la realitat. I, potser, especialment, anar a l’encontre dels més pobres i marginats, dels febles, dels predilectes del nostre Déu i Pare, i del seu Fill, Jesús, que no es va arrapar a la seva condició de Déu, sinó que es va abaixar i es va fer no-res, obedient, fins a la mort, i una mort de creu, i per això Déu li donà un Nom que està per damunt de tot altre nom, de tal manera que, al Nom de Jesús, s’agenolli cel i terra. «Pujar» i «baixar»: dues cares inseparables d’una mateixa moneda. Contemplació i acció. O, millor, contemplació en l’acció (especialment envers els més pobres i desfavorits). I el relat del somni de Jacob acaba amb aquestes paraules del patriarca: «Déu era aquí…, i jo no ho sabia».
Josep Giménez sj