Joan 15:12-17 BCI
12Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. 13Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. 14Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. 15Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. 16No m’heu escollit vosaltres a mi; soc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, * i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell us ho concedirà. 17Això us mano: que us estimeu els uns als altres.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 15:12-17 BCI
Inspiració - 2026-05-08 Pregària diària
El manament principal de Jesús no és que complim totes les normes i lleis. El manament principal és: «estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat». Tota persona humana desitja estimar i ser estimada. La característica diferencial del cristià és que vol estimar com Jesús estima, a l’estil de Jesús, perquè primer s’ha sentit estimat així per ell.
Davant la lògica por de no estar a l’altura d’aquest ideal hi ha el convenciment de saber que la iniciativa és del mateix Jesús: «No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Sóc jo que us he escollit per confiar-vos la missió d’anar pertot arreu i donar fruit». No es tracta de complir els manaments i així «guanyar-me» l’estimació de Déu o de Jesús. És precisament a l’inrevés: perquè em noto estimat i salvat per Jesús, vull i desitjo estimar com ell estima.
És, doncs, qüestió d’estimació, no d’obligacions. El cristià no té més obligacions que les que deriven de l’estimació a Déu i als altres. Ja n’hi ha prou. No et sembla? I això ens fa ser amics del Senyor, no servents.
Xavier Rodríguez sj