Joan 15:26-27,16:12-15 BCI
26»Quan vingui el Defensor, l’Esperit de la veritat que procedeix del Pare i que jo us enviaré des del Pare, ell donarà testimoni de mi. 27I també vosaltres sereu testimonis, perquè heu estat amb mi des del principi.
12»Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara us serien una càrrega massa pesada. 13Quan vingui l’Esperit de la veritat, us conduirà cap a la veritat sencera. Ell no parlarà pel seu compte: comunicarà tot el que senti dir i us anunciarà l’esdevenidor. 14Ell em glorificarà, perquè allò que us anunciarà, ho haurà rebut de mi. 15Tot el que és del Pare és meu; per això he dit: “Allò que us anunciarà, ho rep de mi.”
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 15:26-27,16:12-15 BCI
Inspiració - 2024-05-19 Pregària diària
Jesús es fa present en la nostra vida malgrat que, esporuguits, tinguem el cor tancat. Sempre és el primer dia de la setmana, el moment per descobrir-lo, una oportunitat per l’apropament, per la trobada amb Ell que ens espera i ens acull i elevar una lloança de reconeixement. —Senyor meu i Déu meu!— Escoltar expectants les seves paraules que comuniquen pau i assossegament als nostres cors, que oberts de bat a bat a la seva presència exulten d’alegria —És el Senyor!— Ell ens diu: No tingueu por, vull fer-vos un regal que us unirà, per sempre, a mi —l’Esperit Sant—
L’Esperit Sant és una espurna que crepita en el foc de la bardissa que mai es consumeix. És Déu mateix com un remolí vigorós d’aire que traspassa al Fill i, en una alenada eterna, s’allotja en el nostre ésser, de manera que participem de la flama que va encendre l’afany creador del Pare. Jesús se’m fa present en la noia que, asseguda a terra a l’entrada del supermercat, em saluda amb molta amabilitat i alegria. Jo m’abaixo i la beso. En ella veig les ferides a les mans i als peus amb què l’ha colpejada la vida i, el seu cor trencat en tenir els seus fillets en un centre d’acollida. Xerrem una estona i s’interessa per com estic jo —que dir de la meva vida normalitzada i corrent?—. M’acomiada sempre amb les mateixes paraules —t’estimo molt— Senyor meu i Déu meu! En la vida de la comunitat el Senyor l’enforteix en la fe i l’engresca a donar testimoni en la vida i estendre la felicitat als que encara no creuen en Ell. Senyor meu i Déu meu! Mercè Almirall