Joan 17:11-19 BCI
11Jo no em quedo més al món, però ells s’hi queden, mentre que jo vinc a tu. Pare sant, guarda’ls en el teu nom, el nom que m’has donat, perquè siguin u com ho som nosaltres. 12Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom el que tu m’has donat. He vetllat per ells i no se n’ha perdut ni un de sol, fora del qui s’havia de perdre, perquè es complís el que diu l’Escriptura. 13Però ara vinc a tu, i mentre encara soc al món dic tot això, perquè ells tinguin també l’alegria que jo tinc, una alegria completa. 14Jo els he confiat la teva paraula, però ara el món els odia, perquè no són del món, com jo tampoc no en soc. 15No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne., 16Ells no són del món, com jo tampoc no en soc. 17Consagra’ls en la veritat, que és la teva paraula. 18Tal com tu m’has enviat al món, jo també els hi he enviat. 19I jo em consagro a mi mateix per ells, * perquè ells també siguin consagrats en la veritat.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 17:11-19 BCI
Inspiració - 2026-05-20 Pregària diària
«No et demano que els treguis del món».
− Cal veure tota la calidesa i l’escalf d’aquesta pregària de Jesús, acompanyat dels seus íntims. Al cap de poques hores, Jesús, el Senyor, pronunciarà la darrera paraula: «Tot s’ha acomplert», i l’evangelista hi afegirà: «i lliurà l’esperit», amb el doble sentit: va expirar / ens lliurà l’Esperit.
− Jesús, ens has lliurat l’Esperit; potser en soc poc conscient, el teu Esperit reverbera dins meu, perquè sigui llum en el món! «No et demano que els treguis del món!». En el moment seriós del teu comiat, Jesús, em dius amb tota la calidesa: amic meu estimat, et tocarà estar enmig de la realitat quotidiana, tan complexa, difícil, pecadora…, i tan plena de gràcia i d’Esperit. No et demano «evasió» del món a llocs seràfics, sinó romandre «cristianament» enmig del món, ser Llum, Veritat, Vida, Camí… Resurrecció. «Trobar Déu en la vida, contemplatius en l’acció».
− «Pare sant, guarda’ls». I encara més: Jesús en aquell moment sagrat, de confidències altíssimes, prega per nosaltres, per mi, que siguem ben seus, del tot seus enmig del món, ben units a ell. Això serà per a Jesús la seva joia, «una joia que li serà completa».
Francesc Riera i Figueras, sj