Joan 17:20-26 BCI
20 »No prego només per ells, sinó també pels qui creuran en mi gràcies a la seva paraula. 21Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m’has enviat. 22Jo els he donat la glòria que tu m’has donat, perquè siguin u com nosaltres som u. 23Que jo estigui en ells i tu en mi, perquè siguin plenament u. Així el món reconeixerà que tu m’has enviat i que els has estimat a ells com m’has estimat a mi. 24Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria, la glòria que m’has donat perquè m’estimaves des d’abans de crear el món.
25Pare bo, el món no t’ha conegut, però jo t’he conegut, i ells han reconegut que tu m’has enviat. 26Jo els he fet conèixer el teu nom, i els el faré conèixer més encara, perquè l’amor amb què m’has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 17:20-26 BCI
Inspiració - 2026-05-21 Pregària diària
«Que jo estigui en ells»
− Jesús, en aquella conversa del dijous sant, m’adono que demanes al Pare: Pare, «que jo estigui en ells». Vols continuar enmig nostre amb tot l’afany del teu cor! I nosaltres diem sovint: «el Senyor sigui amb vosaltres», sense ni adonar-nos que era el teu gran desig. També els d’Emmaús et van dir: «Queda’t amb nosaltres, Senyor, que ja es fa tard!». Jesús parla d’una íntima «inhabitació» de Déu en el creient. La vida cristiana és això prioritàriament, és comunió. Quina llàstima quan de la vida cristiana n’hem fet més aviat un codi ètic, segurament excel·lent. Ser creient és sentir que Jesús diu: «jo estic en tu». És una Persona, no una Llei. És cristologia, no simplement moral.
− I vas reblant-nos el clau, afegint-hi: «Vull que estiguin amb mi», car la nostra plenitud, allò que ens dona vida, personalitat, plenitud és la unitat amb Jesús, la comunió. Això és la plenitud esperada, el cel: la comunió amb Crist. I per això el moment altament sacramental és la «comunió», combregar el Cos i la Sang de Crist. Tu ho dius al final d’aquest evangeli d’avui: «Perquè l’amor amb què m’has estimat, Pare, estigui en ells, i jo també hi estigui».
− «Combregats» de Jesús, fets u amb ell, la seva Veritat, la Justícia i la Pau aniran obrint-se pas (potser de manera molt discreta i evangèlica), enmig del nostre món i la nostra gent.
Francesc Riera i Figueras, sj