Joan 19:25-34 BCI
25Això és el que van fer els soldats.
S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena.
26Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: —Dona, aquí tens el teu fill. 27Després digué al deixeble: —Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
28Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir: —Tinc set. 29Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. 30Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: —Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.
31Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. 32Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. 33Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, 34però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 19:25-34 BCI
Inspiració - 2026-05-25 Pregària diària
Maria, amb el seu dolor ocupa el centre la nostra contemplació. Hem tendit a idealitzar la creu i a treure-li tot el dramatisme, però si llegim contemplativament el text veurem que l’evangelista no ens estalvia els detalls. L’efecte del vinagre sobre les ferides, la set, l’abandonament… El soldat no sap que en traspassar-li un costat compleix la profecia de Simeó (Lc 2, 34-35) que en la presentació de Jesús al temple va anunciar a Maria que una espasa li traspassaria l’ànima. Avui es el dia i l’hora. Diem, perquè ho creiem, que a la Creu hi ha el dolor del món, el patiment del món, tot el patiment del món. Però avui ens podem fixar en Maria, que recull el sofriment de totes les mares del món. Aquelles que veuen morir els fills en guerres inútils, o víctimes de la fam… El dolor de les mares, una forma especial i profunda del dolor del món, que massa vegades passa desapercebuda. “I a tu una espasa et traspassarà l’ànima.”
Santi Torres