Joan 19:31-37 BCI
31Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. 32Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. 33Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, 34però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua. 35El qui ho veié en dona testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. 36En efecte, tot això va succeir perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: No li han de trencar cap os. 37I en un altre lloc l’Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 19:31-37 BCI
Inspiració - 2024-06-07 Pregària diària
Celebrar el Sagrat Cor de Jesús, és situar-nos davant una història d’amor. Una història escrita amb sang, fins entregar la vida. El cor desfet en entrega total. I gairebé esglaiar-me al adonar-me’n que jo soc fruit d’aquest amor. Que visc gràcies a aquesta vida entregada. Quin amor tan immens!!
Moltes històries d’amor s’escriuen amb sang. Algú deia que hem d’aprendre a estimar… fins que ens faci mal. Fins el final. Del tot. Sense límits ni condicions. N’aprendrem tot mirant el seu cor entregat. La seva vida donada. Mirarem aquell que van traspassar. Lluís Miquel Esteban sj