Joan 20:1-2,11-18 BCI
1El primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. 2Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: —S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.
11Maria es va quedar plorant a fora, al costat mateix del sepulcre. Mentre plorava,s’ajupí per mirar dins el sepulcre 12i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus. 13Ells li diuen: —Dona, per què plores? Ella els respon: —S’han endut el meu Senyor i no sé on l’han posat. 14Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell. 15Jesús li diu: —Dona, per què plores? Qui busques? Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon: —Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré. 16Li diu Jesús: —Maria! Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: — Rabuní! —que vol dir «mestre». 17Jesús li diu: —Deixa’m, que encara no he pujat al Pare. Ves a trobar els meus germans i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.” 18Maria Magdalena anà a trobar els deixebles i els anunciava: «He vist el Senyor.» També els va explicar el que ell li havia dit.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 20:1-2,11-18 BCI
Inspiració - 2026-07-22 Pregària diària
Els relats de les aparicions de Jesús ressuscitat en els Evangelis són una bonica i profunda catequesi pasqual. Amb ells, els primers seguidors de Jesús intenten expressar com bonament poden la seva experiència fundant: «Hem vist el Senyor!; és viu enmig nostre; el Pare l’ha ressuscitat!».
Avui ens trobem amb el relat de l’aparició a Maria Magdalena, de qui celebrem la memòria. La Magdalena, com tots els seguidors de Jesús, va haver de fer el dol i experimentar una gran confusió per la seva mort. Un pas alhora inexcusable i difícil, car perdre Jesús, per a ella, va ser com perdre el sentit de viure. En segon lloc, va haver de mirar ben endins seu per a poder escoltar allà la veu i la paraula de la Vida; per a experimentar la vida del Senyor Jesús, ben viva, en el nucli del seu ésser. En tercer lloc, amb aquesta nova oïda i amb aquesta nova mirada, es va haver de deixar empènyer per aquest impuls vital —l’impuls de l’Esperit del Senyor— per a donar testimoni de la seva experiència a la comunitat, sense caure en el parany de mirar enrere: el Senyor Jesús no es pot retenir; cal deixar-se portar pel seu impuls vital.
Carles Marcet sj