Joan 20:1-9 BCI
1El primer dia de la setmana —el diumenge—, Maria Magdalena se’n va anar al sepulcre de bon matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. 2Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: —S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat. 3Pere i l’altre deixeble van sortir cap al sepulcre. 4Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre, 5s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar. 6Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar, 7però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó que continuava lligat a part. 8Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. 9De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 20:1-9 BCI
Inspiració - 2026-04-05 Pregària diària
És Pasqua! Celebrem-ho! Amb Pere i el Deixeble estimat anem al sepulcre.
Pere està atònit (com jo…!) El Deixeble estimat havia arribat molt endintre del cor de Jesús, del “coneixement intern del Senyor”. Per això en veure el sepulcre, el Deixeble comprèn la Resurrecció. S’adona que:
— Del fons de la mort, de la frustració… ha brollat la VIDA NOVA en plenitud. El Regne sí que era possible. El Senyor ja n’és ciutadà, és l’Home Nou, el Primogènit d’una Humanitat Nova que sí que és imatge de Déu. És la primícia, el primer fruit de la collita del Regne, i com a tal, la certesa que el Regne és possible, que val la pena la lluita amb Jesús pel Regne.
— El Deixeble estimat percep, al bell mig del sepulcre de mort, que Déu ha pronunciat el seu NO radical al món de l’egoisme, l’orgull, l’odi, la malaltia, el fracàs…: la mort! Creu que Déu els ha vençut radicalment: que ja regna…!
— Avui som cridats a experimentar la VIDA, a experimentar que el crit de Jesús en la creu, el dels pobres, humiliats, bastonejats… de tots els temps, ha estat recollit per Déu. En Jesús han començat a vèncer. En ell tota barrera, tot fatalisme —fins i tot el de la mort— ha estat trencat. Comença l’època de la llibertat, de la vida: el coix camina, el cec hi veu, la prostituta es descobreix dona…, la persona trencada pels seus dimonis interns queda reconstruïda…
Francesc Riera i Figueras, sj.
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió web per imprimir: https://short.do/JWw8wI