Joan 20:19-31 BCI
19Al capvespre d’aquell mateix dia —que era el primer de la setmana, el diumenge—, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: —Pau a vosaltres. 20Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. 21Ell els tornà a dir: —Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres. 22Llavors va alenar damunt d’ells i els digué: —Rebeu l’Esperit Sant. 23A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts.
24Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó,no era allà amb els altres deixebles. 25lls li van dir: —Hem vist el Senyor. Però ell els contestà: —Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas.
26Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: —Pau a vosaltres. 27Després diu a Tomàs: —Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient. 28Tomàs li va respondre: —Senyor meu i Déu meu! 29Jesús li diu: —Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!
30Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en aquest llibre. 31Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 20:19-31 BCI
Inspiració - 2026-04-12 Pregària diària
Pau a vosaltres! Com ressona aquests dies aquesta invocació… “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.” Els cristians som la continuïtat d’aquest enviament. Generació rere generació som la corretja de transmissió d’aquesta missió. Creure en el Déu de Jesús i en la seva resurrecció: aquesta es la nostra fe, il·luminada i acompanyada per l’Esperit de Déu.
Com ens diria el Marc Vilarassau: “La fe no és una garantia de res ni un remei contra res: la fe és un risc raonable basat en una confiança plena. Confio plenament, per això crec raonablement. No és res que jo conquereixi després d’haver-ho pensat molt. La fe és quelcom que em conquereix a mi, sovint per grat i de vegades per necessitat”.
La fe en la resurrecció no és per a nosaltres ni una doctrina sublim ni un optimisme psicològic, sinó un crit: “Senyor meu i Déu meu!”. La fe és Tomàs inclinant-se davant del Ressuscitat i només davant d’ell; l’única certesa més forta i més definitiva que els dubtes en què semblava instal·lat: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no fico el dit a la ferida dels claus i no li poso la mà dins el costat, jo no creuré pas!». Sí, en efecte, més fort que el dubte és la fe i tots hi estem cridats; Tomàs, i tots els militants del dubte permanent. Potser que fem cas a aquestes paraules de Jesús: «Feliços els qui creuran».
Emili Reimat
Per veure el dibuix de l’evangeli d’avui, copieu l’enllaç des de la versió web per imprimir: https://goo.su/7yrOaVQ