Joan 3:13-17 BCI
13Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell qui n’ha baixat, el Fill de l’home., 14I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, 15perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna.,
16Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
17Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 3:13-17 BCI
Inspiració - 2026-09-14 Pregària diària
Avui celebrem l’Exaltació de la Santa Creu, una festa que ens convida a posar la mirada en Jesús amb els braços estesos donant la vida per amor. L’evangeli ens parla de guarició, de la possibilitat de ser curats dels nostres mals si gosem posar els ulls en aquest gest d’amor tan teixit, al mateix temps, de dolor i patiment.
Quan apareix el dolor, quan el patiment posa la petjada en la nostra vida, la nostra cultura, la nostra sensibilitat, ens convida a no mirar, a fer com si no existissin…, però adorar la creu ens endinsa en un procés d’integració en què el patiment, el propi i el que ens envolta, són acollits i reconeguts com a part de la nostra realitat. Podem viure protegits, amagats de les nostres pèrdues, de les nostres ferides, de les ferides del nostre món, o podem trobar la manera de restar senzillament, de posar tendresa en espais que reclamen bondat, amor, dignitat i justícia. No hi ha alternativa: per a adorar el Crucificat, hem d’aprendre a adorar els crucificats, hem d’aprendre a no retirar la mirada quan la seva història i la seva existència creuen la nostra.
I aquesta mirada que resta, entestada a posar bellesa allí on aparentment no n’hi ha, ens guareix, ens regala gustar «l’amenaça de Resurrecció» que el dolor integrat i abraçat ens porta.
Patrícia Hevia Colomar, rscj