Joan 4:43-54 BCI
43 Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea. 44Ell mateix havia assegurat que un profeta no rep cap honor al seu poble. 45Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.
46Va tornar, doncs, a Canà de Galilea, on havia convertit l’aigua en vi. A Cafarnaüm hi havia un funcionari reial que tenia el fill malalt. 47Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir. 48Jesús li digué: —Si no veieu senyals i prodigis, no creieu. 49 El funcionari li contestà: —Senyor, baixa abans no es mori el meu fill! 50Jesús li digué: —Ves, que el teu fill viu. Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí. 51Ja baixava a Cafarnaüm quan els seus servents l’anaren a trobar i li digueren que el seu fill era viu. 52Ell els va preguntar a quina hora s’havia posat millor. Els servents li respongueren: —Ahir, a la una del migdia, el va deixar la febre. 53Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família. 54Aquest segon senyal, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 4:43-54 BCI
Inspiració - 2026-03-16 Pregària diària
1. Pobre centurió: l’han desarmat!
Ell és el ric i poderós. De fet, potser el més influent de Cafarnaüm i la rodalia. Però el seu fill…! No envia ningú a cercar el Taumaturg: hi va ell mateix. Travessa la distància entre Cafarnaüm i Canà, entre la “potència” i el fet d’haver de demanar ajuda a un galileu.
− Primera reflexió: El dolor ens iguala. Davant la fragilitat d’un fill desapareixen càrrecs i categories (que preciós, Déu meu!). La fe sovint només pot començar quan deixem de defensar la nostra autosuficiència.
2. Pobre centurió: té molta pressa.
I aquell galileu (al capdavall, un ciutadà de país conquerit) sembla que li respongui amb duresa, fa una reflexió general: “Si no veieu signes i prodigis, no creieu!”. Però ell, neguitós, insisteix: “Senyor, baixa abans que el meu fill mori”. Impressiona veure el cor d’aquell home poderós convertit en pura súplica.
− Segona reflexió: És la fe que insisteix sense orgull. La pregària que persevera fins i tot davant el silenci o les paraules desconcertants de Déu.
3. Pobre centurió: és reptat a creure sense veure
Només confiant en la paraula: “Vés, el teu fill viu”. Aquí hi ha el punt culminant: “El funcionari va creure la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí”. No té proves. No té garanties. Només una paraula.
− Tercera reflexió: Moltes vegades volem “comprovar” abans de creure. El centurió creu abans de veure.
Francesc Riera i Figueras sj