Joan 5:17-30 BCI

17Però Jesús els replicà: —El meu Pare continua treballant, i jo també treballo. 18Davant d’això, els jueus, amb més afany, buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu.

19Llavors Jesús prengué la paraula i els digué: —En veritat, en veritat us dic que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d’allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill. 20El Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats. 21Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol. 22I el Pare no s’ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici, 23perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l’ha enviat. 24»En veritat, en veritat us dic que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida.

25 En veritat, en veritat us dic que arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada viuran. 26Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. 27I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l’home. 28No us estranyeu d’això: ve l’hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu 29i en sortiran; els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.

30Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat.


Reflexió on Joan 5:17-30 BCI

Inspiració - 2025-04-02 Pregària diària

El Pare és Amor donador de vida. Creador des de l’inici d’una obra que continua dotant de forma. Desitja que les seves criatures el coneguin, visquin el seu amor en plenitud i siguin els instruments amb què ell treballi. El Pare és un obrer incansable que s’ofereix en amor sobreabundant.

En la natura descobrim la seva obra, sempre en evolució, en la qual la seva imaginació, els tocs de color i formes ens meravellen i des de la flor més petita i solitària fins als cims més alts li donen lloança i el glorifiquen.

Ell desitja que el coneguem en profunditat en l’home, la seva creació preferida, i és en la relació amorosa amb el seu Fill que se’ns mostra a fi que ens apropem a ell i visquem la vida que brolla del seu Amor. No és en la grandesa de la natura, sinó en la senzillesa, les paraules, els fets i la donació total per nosaltres que Jesús el transparenta.

Descobrim que l’Amor és en els exclosos, els que pateixen, en el cor dels palestins, a qui han robat la possibilitat de viure, allà on ell habita; en les dones i nenes violades i assassinades del Congo, en els sense sostre, en els addictes…, i se’ns fa difícil d’adorar-lo en elles i acompanyar-lo en el seu patiment.

Jesús judica segons allò que veu dins el nostre cor, és la nostra actitud en la vida la que ens porta a ressuscitar cada matí o ens condemna a restar en la nostra foscor. El Pare no deixa mai d’estimar-nos, malgrat les nostres obres. Si posem la nostra persona, els talents que ens ha donat, a fer la seva voluntat, a disposar-nos perquè pugui continuar creant, estarem plens de Vida. Demanem la gràcia d’anar descobrint quins són els plans del Pare per a nosaltres.

Mercè Almirall