Joan 6:1-15 BCI

¹Després d’això, Jesús se’n va anar a l’altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades. ²El seguia molta gent, perquè veien els senyals que feia amb els malalts. ³Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els seus deixebles. ⁴Era a prop la Pasqua, la festa dels jueus. ⁵Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que acudia cap a ell, digué a Felip: —On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests? ⁶De fet, ho preguntava per posar a prova Felip, perquè ja sabia què volia fer. ⁷Felip li va respondre: —Ni amb dos-cents denaris no n’hi hauria prou per a donar un tros de pa a cadascú. ⁸Un dels deixebles, Andreu, el germà de Simó Pere, li diu: ⁹—Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixos; però què és això per a tanta gent? ¹⁰Jesús digué: —Feu seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba i s’hi assegueren; només d’homes, eren uns cinc mil. ¹¹Llavors Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix. ¹²Quan tothom va quedar satisfet, va dir als seus deixebles: —Recolliu els bocins que han sobrat, perquè no es perdi res. ¹³Ells els van recollir i amb els bocins d’aquells cinc pans d’ordi ompliren dotze cistelles: eren les sobres després d’haver menjat. ¹⁴Quan la gent veié el senyal que ell havia fet, començaren a dir: —Realment, aquest és el profeta que havia de venir al món.

¹⁵Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.

“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”