Joan 6:30-35 BCI
30Li replicaren: —I tu, quin senyal realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? 31Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: Els donà pa del cel per aliment. 32Llavors Jesús els respongué: —En veritat, en veritat us ho dic: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dona l’autèntic pa del cel. 33El pa de Déu és el que baixa del cel i dona vida al món. 34Ells li demanen: —Senyor, dona’ns sempre pa d’aquest.
35Jesús els diu: —Jo soc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 6:30-35 BCI
Inspiració - 2026-04-21 Pregària diària
Aquest evangeli és la continuació del d’ahir. Jesús els parla d’un altre pa, diferent del que havien menjat la vigília. I quan li pregunten com poden obtenir aquest altre pa, els diu que han de creure en ell, enviat del Pare. I aquí comença el fragment que acabem de llegir: i per què hem de creure en tu?
De fet aquest és el primer punt d’una llarga catequesi de Jesús sobre l’Eucaristia. Comença amb el pa que els havia donat la vigília per menjar i va pujant de nivell: el pa baixat del cel, el pa de vida: ell és aquest pa que dona vida; i anirà continuant: aquest pa és la seva carn; i acabarà amb l’afirmació que causarà escàndol: “qui menja la meva carn tindrà vida eterna”. Aquesta Eucaristia de què ens parla Jesús és el signe sacramental d’una relació continuada amb ell com a aliment de la nostra vida i de la vida del món: la seva persona, el seu evangeli, la seva presència entre nosaltres són les úniques capaces de satisfer les fams més profundes que portem al cor: fam d’estimació, fam de sentit de la vida, fam d’esperança, fam de viure en un món en pau.
Per acabar ens podríem preguntar si per a nosaltres anar a l’Eucaristia el diumenge significa tot això. O bé potser hi assistim perquè està manat. Us confesso que tinc una gran pena quan algú la vigília d’una festa civil em pregunta: oi que demà no cal anar a missa? La meva resposta es limita a dir: Vostè demà dinarà? Els cristians dels primers segles que esperaven amb delit la matinada del diumenge per a trobar-se i celebrar l’Eucaristia i participar-ne, no haurien pogut entendre de cap manera que, passats els segles, l’Església, per evitar que els cristians morissin de fam, havia hagut de manar que els creients en Jesús anessin a combregar almenys un cop l’any.
Lluís Victori sj