Joan 6:52-59 BCI
52Llavors els jueus es posaren a discutir entre ells. Deien: —Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar? 53Jesús els respongué: —En veritat, en veritat us ho dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. 54Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. 55La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda. 56Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell. 57A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi. 58Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre. 59Tot això, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 6:52-59 BCI
Inspiració - 2026-04-24 Pregària diària
Jesús diu una frase que sorprèn la seva audiència: «El qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna». Els seus oients s’escandalitzen, discuteixen entre si, no ho entenen o no ho volen entendre. I és que Jesús anuncia una cosa que els desborda: Déu mateix vol fer-se aliment per a nosaltres. Al llarg de l’Escriptura, el Regne se’ns presenta una vegada i una altra com un gran banquet: la taula preparada a la muntanya per Isaïes (Is 25,6-8), les bodes a les quals convida el rei en les paràboles, les multiplicacions de pans i peixos… Déu somia asseure’ns a la seva taula, i en l’Eucaristia aquest somni es fa ja realitat.
Perquè la vida cristiana no és un camí fàcil i ningú no camina sense menjar. Jesús, sabent-ho, no s’acontenta amb donar-nos ensenyaments, exemples o consols: se’ns dona ell mateix com a pa partit. Cada Eucaristia és una pausa en el camí en què el Senyor ens nodreix amb la seva pròpia vida, ens comunica la seva fortalesa, ens fa partícips de la seva mort i resurrecció. És Crist que entra en nosaltres perquè, com diu ell mateix, romanguem en ell i ell en nosaltres. Qui s’alimenta així es transforma a poc a poc en allò que menja.
I tot això ressona amb especial força en aquest temps pasqual. El Ressuscitat, que es va deixar reconèixer pels deixebles d’Emmaús en partir el pa, ens continua sortint a l’encontre en cada Eucaristia.
Manuel Hernández sj