Joan 6:60-69 BCI
60Llavors molts dels seus deixebles, després de sentir-lo, van dir: —Aquestes paraules són molt dures. ¿Qui és capaç d’acceptar-les? 61Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué: —Això us escandalitza? 62Doncs què direu quan veureu el Fill de l’home pujant on era abans? 63És l’Esperit qui dona vida; la carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. 64Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen. Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l’havia de trair. 65I afegí: —Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare.
66Des d’aquell moment, molts dels seus deixebles es van fer enrere i ja no anaven més amb ell. 67Llavors Jesús digué als Dotze: —¿També vosaltres em voleu deixar? 68Simó Pere li respongué: —Senyor, a qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna. 69I nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu.,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 6:60-69 BCI
Inspiració - 2025-05-10 Pregària diària
Pensava per què els deixebles murmuraven sobre l’encarnació i ho titllaven d’un “llenguatge molt dur”. Però, certament, si ho considerem una mica, l’encarnació és dura i difícil d’entendre racionalment. Una divinitat que s’abaixa a limitar-se a un cos amb totes les xacres que comporta… El natural és més aviat voler-se desfer d’aquest cos i ser esperits purs. Evadir-se de totes les limitacions, malalties i contratemps, i volar.
I tanmateix, el missatge de Jesús és clar: és en la carn animada per l’Esperit on passa tot. Les relacions que establim amb els altres; el que diem o deixem de dir; les carícies donades; el consol de la presència…, tot això passa per la carn.
La divinitat ha vingut a donar vida a aquesta carn a través de l’Esperit. És un misteri i és, fins i tot, una absurditat. Però aquesta és l’essència del cristianisme. Ja no ens podem pensar separadament com a “ànimes” aïllades, som cossos en relació, carn animada per l’Esperit de vida.
Qui només busca evasió i salvació individual es fa enrere. Qui ha vingut a enfangar-se en el món per transformar-lo troba en Crist, en el Sant de Déu, tota la força per a tirar endavant.
I és que el Crist ressuscitat sempre conserva les ferides de la creu.
Santi Torres