Joan 7:1-2,10,25-30 BCI
1Després d’això, Jesús continuava recorrent Galilea. No volia moure’s per Judea, perquè els jueus buscaven de matar-lo. 2Però era a prop la festa jueva dels Tabernacles
10Però, quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d’amagat.
25Alguns de Jerusalem deien: —¿No és el qui volien matar, aquest? 26Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l’han reconegut realment com el Messies? 27Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d’on és. D’aquest, en canvi, sí que ho sabem. 28Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar: —És cert que em coneixeu i sabeu d’on soc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m’ha enviat és digne de fe, però vosaltres no el coneixeu.29Jo sí que el conec, perquè vinc d’ell, i és ell qui m’ha enviat.” 30Després de sentir això, intentaven d’agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 7:1-2,10,25-30 BCI
Inspiració - 2026-03-20 Pregària diària
Jesús no podia faltar el temple en una de les tres festes de pelegrinatge més importants per al judaisme, juntament amb la Pasqua i la Pentecosta. Tot i que hi puja d’amagat, un cop al temple es posa a ensenyar públicament fet que genera expectació i murmuri ja que son molts els que saben de la seva situació. La seva identitat continua sent el nucli de la controvèrsia. És o no és el Messies? La seva resposta es clara: “vinc d’ell, i és ell qui m’ha enviat”. Aquesta resposta els exaspera perquè es neguen a reconèixer que en les seves paraules i obres hi hagi la carta d’identitat del Messies. En la nostra fe hem d’evitar sovint projectar en Jesús les nostres expectatives socials i polítiques: un rei, un salvador, un heroi, un governant autoritari que ens tregui d’aquest embolic històric en que vivim. Quan projectem deixem d’escoltar les paraules de Jesús: tot allò que és i fa es voluntat del qui l’ha enviat, es imatge del qui l’ha enviat. Quaresma, a través de totes les pràctiques que se’ns proposen, és temps de purificar els ulls i l’oïda per reconèixer la identitat plena i salvadora de Jesús.
Santi Torres