Joan 8:1-11 BCI
1Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. 2Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S’assegué i començà a instruir-los. 3Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, 4i li digueren:
—Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. 5Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? 6Li feien aquesta pregunta per parar-li una trampa i tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. 7Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué:
—Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. 8Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. 9Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. 10Jesús es posà dret i li digué:
—Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat? 11Ella va respondre:
—Ningú, Senyor. Jesús digué:
—Jo tampoc no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més.,
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 8:1-11 BCI
Inspiració - 2026-03-23 Pregària diària
És impressionant la grandesa i la generositat del perdó del Pare Déu en aquest passatge evangèlic quan se’ns diu: “… Va quedar només Jesús, i la dona encara era allà al mig; dreta… Dona, on són els teus acusadors? ¿Ningú no t’ha condemnat?… Ningú, Senyor… Tampoc jo no et condemno. Ves-te’n, i d’ara endavant no pequis més”.
Segons el relat, els acusadors només pensen en el pecat de la dona i en la condemna de la llei. Jesús canviarà la perspectiva. Ell els respondrà des de la seva experiència de la misericòrdia de Déu. Intel·ligentment posarà els acusadors davant el seu propi pecat. Davant Déu, tots ens hem de reconèixer pecadors. Tots necessitem el seu perdó.
Potser també ens cal recordar i prendre consciència que la nostra manera d’entendre, viure i imaginar les relacions entre home i dona no prové sempre de l’evangeli. Som presoners de costums, esquemes i tradicions que no tenen l’origen en Jesús, perquè condueixen fins i tot en els nostres dies al domini de l’home i a la subordinació de la dona. Quanta violència de gènere treu el cap encara en la nostra societat del segle XXI!
D’altra banda, i en diferents circumstàncies, ¿no ens caldria moltes vegades que algú ens recordés certes coses abans de començar a llançar pedres als altres?
Emili Reimat