Joan 8:51-59 BCI
51En veritat, en veritat us ho dic: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort. 52Llavors els jueus li replicaren: —Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: “Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort.” 53¿Que potser ets més gran que Abraham, el nostre pare? Ell va morir, i també van morir els profetes. Per qui et tens? 54Jesús respongué: —Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu “el nostre Déu”.’ 55Vosaltres no el coneixeu, però jo sí que el conec. I si digués que no el conec, seria tan mentider com vosaltres; però jo el conec i guardo la seva paraula. 56Abraham, el vostre pare, s’entusiasmà esperant de veure el meu dia; el veié i se’n va alegrar. 57Llavors els jueus li digueren: —¿Encara no tens cinquanta anys i has vist Abraham? 58Jesús els respongué: —En veritat, en veritat us ho dic: des d’abans que Abraham existís, jo soc. 59Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, però Jesús s’amagà i sortí del temple.
“Copyright © 2021 National Council of Churches of Christ in the United States of America. Used by permission. All rights reserved worldwide.”
Reflexió on Joan 8:51-59 BCI
Inspiració - 2025-04-10 Pregària diària
“Els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort”. Misteri inefable. Alguna cosa anem copsant a mesura que l’hora s’acosta, que aquesta mort és una altra cosa, que aquesta porta es va fent gran… Alguna cosa hem copsat d’aquest Pare, el nostre Déu també, aquest Pare de qui ens ha parlat Jesús, tot ell fet misericòrdia, compassió. Hem tastat el Jordà en alguns moments, hem conegut alguna experiència intensa, amarada de sentit. Ens hem endinsat pels camins del Regne de Déu i la recerca de la justícia. També hem pregat a Getsemaní, i hem carregat les nostres creus. Ens hem anat desplegant com les ales de les papallones es despleguen. S’ha fet camí en la Galilea de cadascú.
Més convençuts que mai, en aquesta hora incerta de la humanitat, que submergir-nos en la Paraula i en el mar de Déu és l’únic camí cap a la Llum i cap a la Pau.
Aquell que és des d’abans d’Abraham ens ha acompanyat. Ara només queda l’abandonament a la confiança i seguir abraçant tanta fragilitat humana sofrent, plens de l’Amor que hem après. Fem-nos companyia els uns als altres, ajudem-nos i ajudem!
M. Lluïsa Geronés